Maria Àngels Vila Safont

Amb lletra estripada

   (3r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta'17)

Emprenc aquest vell nou camí mandrosa,
buscant un alfabet prou conegut
per donar sentit a allò que em fa nosa.
I miro d’omplir amb traç insegur
papers on no se’m desfacin les lletres...
 
Somnio fulls nets amb lletra serena
però escric amb tinta massa fugaç.
I tot i volent  saber ser poeta
temo el neguit dels versos delicats,
mentre em brolla aquesta lletra estripada.
 
Amb sort, enviaré a la paperera
esborranys oportunament descartats
sabent que dels esbossos imperfectes,
dels mals moments viscuts o embastats,
sense recances, també se n’aprèn.
 
I imploraré empenta a la Tramuntana!
 

Altres poemes de Maria Àngels Vila Safont

Nadal a casa

                          (3r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta'17)

Que aquest Nadal que, tossut,  ja s’atansa,
i és aiguabarreig de mels i d’agrors,
sigui més que l’interludi onerós
amb què, sovint, volem fer la quitança
de tants oblits, tants errors i recances...
 
Que siguin dies ben plens d’esperança,
bressol franc de designis i projectes,
preludi joiós de temps de certeses,
diades viscudes amb delectança,
ben conscients que la vida té més actes.
 
Jo viuré aquestes bromades a casa,
pregant que ens faci net la tramuntana,
la veïna rabent que ens esbatana
els cels i ens esbandeix el pes de l’ànima...
 
Vés al poema sencer

Tarda despentinada (cel de tramuntana)

                 (3r premi dels Premis Poemestiu La Vinyeta'17)

Els vespres de cel serè
jugo a empaitar el sol
des del nostre mirador
ple de somnis sempiterns.
 
I amb sort atrapo espurnes:
s’esbatana la finestra
dels nostres cels imperfectes,
quan la tramuntana bufa.
 
Profano velles postals
amb filtres desconeguts.
I prego, si cal, l’indult,
perquè em sé flac,  i embriac.
 
Quan cau el tel d’una tarda
que esclata desvergonyida
regalimant tons impossibles,
tossuda i despentinada,
 
els llums em piquen l’ullet:
dansen dins un cel galant
i somric... que m’és donat
gaudir de tot,  del no-res!
 
Vés al poema sencer
Més poemes