Altres poemes de Marta Pérez i Sierra

Quin gest

Quin gest per tancar el cor com la
porta d'un armari vell? Com fingir
que és un poeta més de tants com
en llegeixo? Com? Si també ell és
porta d'armari vell, si també és pàgina.
Si també és neu. No ho sé fer. 
Camino per la meva ciutat - que
no és la seva-. Agafo metros, compro
al mercat, visito els pares, i degoto.
Aboco substantius que foren d'ell. I
verbs. Verbs en una flexió que desconec.
 
Vés al poema sencer

Les sabatilles cordades

Les sabatilles cordades. Ben cordades. Les cames obeeixen. Dirigeix el cos exactament allà on vol. Tensa la musculatura. Els peus trenats es desplacen. Els malucs tremolen. L'aire es trenca. Els braços es despleguen. Emprèn el vol. La música de les botes blanques taloneja. Els colzes amunt i el plaer al ventre. Endins, ben endins, els sentits. El so del cos. Semblar aire i ser geometria. 

Es descordava la camisa i m'engolia.
Vés al poema sencer

Drac

Tot tu dins el meu melic
com si jo fos llac
i tu el drac que l'habités.
Una escama platejada
clavada en la pell blanca
com un diamant mandarí.
Vés al poema sencer

La teva princesa

La teva princesa reté l'alè
pendent del teu mínim gest.
No et mira, et sap.
Tu restes quiet
dins de les seves tremolors.
Amb l'impossible
te l'enduràs enllà, enllà...
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Marta Pérez i Sierra

  • Marta Pérez i Sierra

    Fadalida

Més articles