Josep Plana i Aspachs

El poema nu II

No em fa por la blancúria del paper
quan s'acosta el moment de reflectir
la vida imaginable. Certament,
tots som miratges nus d'un altre espai
que reviu dols viscuts. Costa poc témer
el naufragi del seny: de bon matí
bastim taüts amb mots incongruents.
Tots els versos naixents són assassins,
metralladores del polit, pautat
paper net amb tinta irreal... Rebels.

 

Només deu ratlles, i el poema viu.

Altres poemes de Josep Plana i Aspachs

Adreça

Si em perdés,
cerqueu-me sota d'un om,
però lluny
de paisatges i tempestes.
A recer
del vent, com un rodamón
amb l'angúnia pintada al rostre.

Anireu
cercant l'alè del poeta
com qui busca
l'or dins l'amagatall d'altri.
Trobareu
sols un cos mort i una esquela
on podreu llegir-hi clar

un sol mot:
el nom vostre.
Vés al poema sencer

Laboratori

Visquérem dies de trèmula angoixa.
Cercant la química de la agonia
vam obrir tots els mots de bat a bat.
Qui sap si els savis sabran explicar
totes aquelles tardes hivernals
que soterràrem al laboratori
mentre a fora el temps reia, reia i reia.

Nigromants i alquimistes d'envelat,
mesuràvem l'essència de cançons,
potingues, filtres, beuratges de mots.
Orbs i somiant el final del somni,
tots dos, poema, cavalcàvem junts
mentre escoltàvem la sínia del temps
que fora reia i reia sens descans.
Vés al poema sencer

Davall les rialles

Davall les rialles
mai no plou ni neva
ni es fa fosc.
Tot és rialla universal
i la pols bescanvia amb l'aire
un malmès esglai comprensiu.

 

Gasives, les llumetes del carrer
s'amaguen sota les rialles
guaridores, blanques i màgiques
d'aquest insomni que estalvia pors.

 

¡Ai, rialles dolentes dels infants!

 

Aquesta nit,
quan sigui tot fosc,
sortiré de la tomba
i obriré, de bat a bat,
els llavis del meu veí mort.
Vés al poema sencer

Els ulls clucs

Potser que torni
a les arrels
i que allí cerqui
altres camins.

¿I qui sap si hi ha un sender?
Potser tot és una roda
i jo sóc sols el fusell.

Potser que torni
a la infantesa
i que allí esbrini
el meu destí.

¿I qui sap si hi ha un destí?
Potser tot és grisa serp
i jo sóc sols un verí.
Vés al poema sencer
Més poemes