Marc Freixas

Hi havia la terra promesa

Hi havia la terra promesa.
No la que creu en un déu.
No la que mata en nom de déu.
Perquè hi ha una terra
que trepitges cada dia,
que t'ofereix el lloc de tu,
d'on vius per ser-hi,
per calmar la set,
per trobar-te sempre...,
per on la llengua et neix.
Però hi havia la terra promesa,
la que feia el bé etern,
que mai tenia un no.
Tot ens commou.
Tu també ets.

Altres poemes de Marc Freixas

De nou

De nou, 
hem tornat a la platja, ara,
que comença la primavera 
després del fred, la neu i les pluges.
Però tot ho recordo amb tristesa.
Perquè nosaltres, durant el llarg hivern, 
des de les arrels de les cases,
vam oferir la pau, les flors i l'amor,
i només hem rebut
la cara més fosca de la por...,
la cara d'una tristesa incomprensible.
Haurem de persistir per arribar al somni...,
per trobar l'equilibri de l'amor,
fer-lo ample i etern,
tossut i tendre.
Vés al poema sencer

Veniu

Veniu a veure'm
per entremig de la mirada. 
Notareu que la paraula
em surt dels ulls,
i sabreu, amb gratitud,
que acabarà a la boca
per trobar una sortida digna.
I quan vingueu
a rebre el poema
que vol trobar-vos per plaer,
entendreu
que tot això que escric
és per portar la vostra tendresa 
enganxada amb cada vers,
i també a cada veu
que us vol tenir amb amor.
Vés al poema sencer

Estripaven el paper

Estripaven el paper
a la vora del foc. 
Però aquella llenya
que tot ho feia cremar,
també semblava tenir consciència. 
Com si fer cremar el paper
fos prou important
per tenir ben present,
que a l'hora de la veritat
els records perduren, abastament, 
amb tota la plenitud,
amb tota la consciència...,
amb els ulls encesos per no oblidar.
Perquè sempre hi ha algú que n'és conscient,
que no pot amagar la mirada enllà del foc...,
que per més que no ho vulgui reconèixer,
sap amb certesa, que tota la veritat,
tard o d'hora, acabarà amb el dubte.
Vés al poema sencer

Les arrels del poble

Les arrels del poble 
van parir el paisatge 
per entremig de nosaltres 
i la tela mosquitera..., 
van parir els records, 
la casa del néixer, 
la vida del dia a dia 
per fer-nos madurs.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Marc Freixas

Més articles