Tanit Amorós

Terra de vents

Tu, terra de vents,
 desfàs  la boira de la lluna,
desfàs la llum en mil colors,
desfàs els vidres de la brisa
desfàs les pors dels meus racons.
Desfàs les pedres en sorra,
la sorra fina del meu cos,
desfàs els pensaments feixucs
i els transformes en vida.


                                            (3r premis als Premis Poemestiu 2018)
                      
 

Altres poemes de Tanit Amorós

Llum de sol

Prenc el sol abans que se l'empassin els núvols,
la brisa m'acaricia els llavis
i penso en els teus dits.
 
Sento el so del silenci, al fons.
La vida em sembla estranya
als meus peus.
 
Crec que fins ara no havia viscut.
M'havia perdut dins d'un laberint de por.
Però aquí, entre mar i roca,
retrobo un somni mut,
que no és res i ho és tot,
L'únic que m'arrela a l'esperança.
 
Vés al poema sencer

Respira

Respires
perquè tens el mar a dintre
la brisa
el suspir que s'endinsa
i et renta l'ànima
i la carícia encomana.
 
És difícil no acabar boig
en aquest món de bojos,
on mana la pressa,
el judici,
on mana el futur
i el “saber sacrificar-se”
 
Però trobes temps,
per respirar
i sentir el mar
a les entranyes.

                           (3r premi als Premis Poemestiu 2018)
Vés al poema sencer
Més poemes