Tots els poemes

Miquel Martí i Pol

L'amor

Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?


És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
coses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.


Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Cada instant

No m'he perdut mai
pels passadissos d'aquest tètric hospital,
ni intentant desxifrar la pantalla
que parla del cor de la teva mare.

No m'he perdut mai a les grades del Camp Nou,
ni Rambla avall una càlida tarda de Sant Jordi,
ni tan sols entre les paradetes de llibres.

No m'he perdut mai al laberint d'Horta,
ni a la fageda d'en Jordà,
ni a les muntanyes del Canigó.

No m'he perdut mai
a les ones de la mar
en una cala de Mallorca,
ni a les carreteretes del Delta de l'Ebre,
ni pujant a peu a Montserrat.

Només m'he perdut 
en els teus ulls,
cada dia i cada instant.
Vés al poema sencer
Albada Albagès

Aquesta mirada

Aquesta mirada
arrelada al desig. 
va cuallant cada cop més en 
la intensitat de la nit 
i esclata la follia 
que ens porta a desfer-nos en instints.
trastocant totes les posibles
racionalitats .
Aixi, acabem tu i jo 
fen, culleretes de llit i caçant 
en petites estones la son 
fins que la porta es tanca 
quan arriba l'albada. Després,
desperta un nou dia 
tot fent un reset en aquesta història.
Vés al poema sencer
Quim Ponsa

Aquest matí tossut

Aquest matí tossut
que s’entesta a matinar,
que s’encaparra insistent
a regalar-nos sols i pluges,
que aplaudeix el gall i l’aligot,
que desensopeix el gat
a cops de vent i brises.
Aquest matí de brillants matisos,
que desperta repúbliques enllà,
que desvetlla punys enlaire,
i que després de desenlleganyar-nos 
ens diu simplement bon dia,
és el matí en que de sobte
la primavera ha donat un cop d’estat.
Visca la primavera republicana.
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Per molts anys

Ja són deu, vint, trenta, quaranta i tantes mans
que compten deu, vint, trenta, quaranta i tantes primaveres
a les deu, vint, trenta, quaranta i tantes copes de vi blanc
brindades deu, vint, trenta, quaranta i tantes vegades.
 
Desfent cabdells de cabells cada cop més blancs
plens de vells records bells a la memòria estesa
la mirada d’ulls atents, endavant i d’esquena
sempre vigilants el pas del temps.
 
El present, el vull etern, company i filla meva,
vosaltres sou el tresor més valent
que ha crescut a la pomera,
vull trepitjar junts el sol naixent
i el capvespre de ponent,
 
quedi el que queda.
 
 
Vés al poema sencer
Gabriel Maria Pérez

Ahir, avui

Ahir, quan em vaig llevar,
em va semblar haver dormit amb tu,
perquè sentia la teva fragància
apoderar-se dels meus calfreds
i això suposà energia refrescant,
malgrat que amb el pas de les hores,
em vaig adonar que no ho havíem fet pas.
 
Aleshores em vaig prometre
que la nit següent no podia ser igual,
necessitava la brega amb tu,
acaronar-te sense pausa, sense defalliment,
tota la nit recargolats, abraçats a la humitat,
amb esquitxos de gemecs desdibuixats a les parets:
un retruny de plaer paradisíac i abstret.
 
 
Avui, quan m’he llevat
ha estat com una alenada d’aire nou,
perquè tenia impregnada la teva fragància
per entre els meus calfreds esmicolats 
i això ha suposat energia refrescant
que m’ha donat un dia plàcid i relaxat
per adonar-me que no puc deixar-te d’estimar.
Vés al poema sencer
Montse Cercós

Amb tu

Amb tu la nit es desperta,
de sobte la disbauxa cobra vida.
Les hores de letargia s’han acabat.
Onomatopeia de deessa egípcia
capaç de veure en l’obscuritat.
El teu caminar silenciós i elegant 
s’enfila amb delicadesa i gran agilitat.
Independent i tafanera, 
capaç d’ignorar i també reclamar
posant el cap davant del llibre,
o passejant per sobre el teclat.
Tot t’atrau la curiositat.
De sobte, et transformes
emets sorolls estranys 
en veure un ocell volar.
A voltes la teva hipnòtica mirada 
resta atrapada en el més enllà,
mentre jo em pregunto 
què estaràs pensant?
Vés al poema sencer
Marc Freixas

De nou

De nou, 
hem tornat a la platja, ara,
que comença la primavera 
després del fred, la neu i les pluges.
Però tot ho recordo amb tristesa.
Perquè nosaltres, durant el llarg hivern, 
des de les arrels de les cases,
vam oferir la pau, les flors i l'amor,
i només hem rebut
la cara més fosca de la por...,
la cara d'una tristesa incomprensible.
Haurem de persistir per arribar al somni...,
per trobar l'equilibri de l'amor,
fer-lo ample i etern,
tossut i tendre.
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Nua

Somnàmbula deambula sola
sona Bach al pis de la veïna
baixa l’aigua, canonada percutida,
el terra xop de llàgrimes que sordes cauen,
galta avall.
 
Sense llum s’arrossega d’esma
silent, perdent la dignitat que queda
si es queda, dreta o torta,
si es mou cau altra volta al solc que ha fet,
cegament.
 
No es mou, quieta, ben quieta
que si es gira es veu morta
en el marc d’un present sense porta
i amb el passat enganxat a la pell
descaradament nua, i absent.
 
Vés al poema sencer
Montse Pellicer

Sense pensar

sense pensar
trenques cada un dels meus miralls
i poc a poc tot és un miratge,
la sensualitat dona pas a una necessitat salvatge
l’amor seu en el racó de pensar
i l’espera destrueix cada sentiment
assecant l’ànima
fins que cau com una fulla vella per estripar-se
sense pensar
colpeges el meu cos i la meva ment
desgavellant les emocions
que retirades dins d’un bagul
esperen ser retrobades
sense pensar, sempre sense pensar
Vés al poema sencer
Marc Freixas

Veniu

Veniu a veure'm
per entremig de la mirada. 
Notareu que la paraula
em surt dels ulls,
i sabreu, amb gratitud,
que acabarà a la boca
per trobar una sortida digna.
I quan vingueu
a rebre el poema
que vol trobar-vos per plaer,
entendreu
que tot això que escric
és per portar la vostra tendresa 
enganxada amb cada vers,
i també a cada veu
que us vol tenir amb amor.
Vés al poema sencer
Quim Ponsa

Puny alçat

Tindré el puny alçat
mentre em quedi un bri de seny,
mentre retingui un gram de dignitat,
mentre no se’m mengi el desencís.
El tindré alçat mentre canto,
mentre respiro, mentre penso,
per sobre de qualsevol bandera,
per sobre de qualsevol himne,
per sobre de qualsevol nació.
La meva pàtria seguiràs sent tu,
el teu somrís, els teus petons,
tu i el meu puny, sempre alçat.
Vés al poema sencer