Marina Antúnez
Puc haver fet poc de molt, i molt de ben poc.Ja sóc vell i xeruc,però visc on vull i sóc.Tinc la sortde beure un glopd’un most tan dolçque de la mort
Puc haver fet poc de molt, i molt de ben poc.Ja sóc vell i xeruc,però visc on vull i sóc.
Tinc la sortde beure un glopd’un most tan dolçque de la mort
Lluís Calvo
El cor: corba encesa del cel i somni que corseca el cos. Tot allò dissemblant s’aglomera en veu, conglomerat de rocs que endins s’agrupen, escrivint-se,
En l’hipèric l’eufòria roborant que t’erigeix en flama. Els déus menors t’acosten, lentament, al somni ambrat. Eufòria-eufòrbia: al bosc. La joia: com ...
Júlia Costa
Em dibuixes i m’esborres Sense miraments El llapis recorre els teus dits I m’imagines M’amago i em perdo entre les pàgines de color blancSóc la teva ...
Com canvien les estacions He passat de recollir les flors del jardíQue tant t’agradaven i oloravesA treure aquella jaqueta marró Que em vas regalar el dia ...
Assumpció Estarriol
De tant en tant penjo a la neverauna foto optimista, i així em dóna coratge per anar endavant cada dia.Un aniversari compartint taula amb bons amics,i ...
Pau Llosa i Cufí
Menjo un raïm,45 per cent d’atur juvenil,generació ni-ni. Menjo un raïm,cercadors de mines furguen a tothoraescombraries a carrer del Carmei Avinguda ...
Daniel Ruiz-Trillo
He vist la muralla com una fortalesa de la meva ànima.Tot està en completa harmonia:les roques del castellal costat de les barquetes de pescadors,l’aigua ...
El vent xiula el teu nomi els arbresfan una reverència.
Les agulles continuen clavades al mateix lloc del mapa, quan vaig marxarl'última vegada, no recordo on.Fan budú a tots aquells indrets que he recordat ara, ...
Les agulles continuen clavades al mateix lloc del mapa, quan vaig marxarl'última vegada, no recordo on.
Fan budú a tots aquells indrets que he recordat ara, ...
Joan Abellaneda
Ho veieu ? És el mateix cos innocent, putrefacte ja, que cau una vegada i una altra… Cos sense cara, sec, que es trenca en una ganyota. La mateixa sang ...
Ho veieu ?
És el mateix cos innocent, putrefacte ja,
que cau una vegada i una altra…
Cos sense cara, sec,
que es trenca en una ganyota.
La mateixa sang ...
Ni tan sols les ombres,ni el sol que visita els meus ulls,ni aquest pensamentque massa sovint em tenalla.Ni aquesta penaque esdevé degotim i rodola,
[ + Poetes ]
Marina Antúnez
