Tots els poemes

Mercè Amat

Enutjós oblit

Hi ha un temps allargassat de desmesura
que, cel enllà, l'ànsia s'endú: la vol callada.
Un temps furtiu i sigil·lós que escapça
el que té de genuïna tota creació.
Viperina llosa que arracona a l'abandó
el rés, el crit, el clam, les lletanies,
com a noses que ja no tenen nom.

El temps té la nit més indolent que tot ho engola
quan amb complaença mutila
l'afany lloable de tants homes i dones
que, a les palpentes, proclamen la conquesta del sentit. 
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Eco-lògic

Sense son ni bon consum
miro el llum on hi ha el teu nom
i amb pols fatal toco el meu fals
tronc ben tort que sobre el cap
m’enganxa el mal del desengany.

Desenganxat d’un arbre alt,
m’han ben fotut, m’han ben venut
per quatre rals, o força més alt,
desenganxant-me del meu pal
on era lluny del teu queixal.

Mira’m on jec, sobre el paner,
duc un gomet que porta escrit
que aquest fruit verd
vol més que val.
Vés al poema sencer
Mireia Companys

Constància

Trobar-te sempre.
No poder defer-te de tu.
En els marges del vers,
en el foc de la nit,
en l'amor pels miralls,
en l'odi pels miralls,
en el reflex mortal
de la mirada de Medusa. 
Vés al poema sencer
Marta Pérez i Sierra

Distància

Entre tu i jo, distància.
Tanta,
que crec que no t'assabentaràs
de les meves anades i vingudes
per la teva pell,
que m'esmicolo entre els teus pits
i tu, distreta, púdica,
t'estires els baixos de la faldilla,
com si res.
Vés al poema sencer
Albada Albagès

Parlaria de nosaltres

Parlaria de nosaltres,
si trobés el mot adient 
Però això seria definir 
mirades màgiques
que omplen un dia 
sencer de dolçor 
en tota la pell. 
Si trobés el mot 
adient, potser només 
Potser, deixaria de 
veure't amb els ulls 
del cor.
Vés al poema sencer
Quim Ponsa

Quan els cirerers perdin la flor

En el temps que els cirerers perdin la flor,
i despuntin ben roges les cireres,
desclouré els llavis poc a poc
i diré el teu nom de primavera.
Recordaré els jocs entre llençols,
aquells que ens inculcaven tanta vida,
em deixaré endur per els records
i reviuré amb un somriure aquella bogeria.
I quan les cireres es marceixin com cada any
després d’haver acolorit les matinades
faré recompte pensarós de tots els guanys,
de cada bes de cada mot, de cada albada.
Vés al poema sencer
Rosa Maria Arrazola

Quan la cendra

Que la cendra era del foc
i que l’aigua era del cos,
que si la cendra era el cos,
l’aigua era amiga del foc.

Que de foc vam dir-nos món
i de cos vam plorar enyors.

Que vam perdre foc i cos
i com escrivim el nom?

Vés al poema sencer
Isabel Ribera i Carné

Regala'm el bes

Regala'm el bes,
i em faré un collaret
amb els teus petons.
Regala'm la nit,
i et faré còmplice
del meu desig.
Regala'm la matinada
aquietada,
convertida en carícia
pels dos.
Regala'm el temps,
i esdevindrem lliures
com el vol de l'ocell.
Regala'm l'esguard
del teu silenci,
la vibració per fer-ne
un vers corprès.
Regala'm un somriure
que no s'esborri fàcilment.
Regala'm el tot, i el res.
Vés al poema sencer
Roc Casagran

No nem pas bé

No ‘nem pas bé. Tenim tots els camins
embarrancats, la llengua, segrestada,
els llops mosseguen les flors dels jardins,
carronyaires diversos fan estada

als nostres nius, i emplenem intestins
d’enemics tàcits, bufa una ventada
que és fressa bèl·lica, que tomba els pins
i el roure mil·lenari que si bada

perdrà l’arrel i el nom i el lloc i el vent
que l’acarona. Pots fer parapets,
mostrar un enuig de foll irreverent,

prometre guerra brandant ganivets,
p’rò fet i fet sols murmures amén
i t’entretens gargotejant sonets.
Vés al poema sencer
Albada Albagès

I et lleves

I et lleves, ressenyant amb la
lluentor dels teus ulls un nou
moment per viure. 
Condemnant quimeres que 
fan petites escletxes al cor,
lluint la primavera amb vent 
de març al voltant. 
I et lleves, esquitxant aigües 
de somriure que omplen espais 
plens de fredor tot desant la 
tardor al fons de l'armari,perquè 
no vols barrejar estacions que 
ara,no toquen.
Vés al poema sencer