Tots els poemes

Montse Pellicer

Sense pensar

sense pensar
trenques cada un dels meus miralls
i poc a poc tot és un miratge,
la sensualitat dona pas a una necessitat salvatge
l’amor seu en el racó de pensar
i l’espera destrueix cada sentiment
assecant l’ànima
fins que cau com una fulla vella per estripar-se
sense pensar
colpeges el meu cos i la meva ment
desgavellant les emocions
que retirades dins d’un bagul
esperen ser retrobades
sense pensar, sempre sense pensar
Vés al poema sencer
Marc Freixas

Veniu

Veniu a veure'm
per entremig de la mirada. 
Notareu que la paraula
em surt dels ulls,
i sabreu, amb gratitud,
que acabarà a la boca
per trobar una sortida digna.
I quan vingueu
a rebre el poema
que vol trobar-vos per plaer,
entendreu
que tot això que escric
és per portar la vostra tendresa 
enganxada amb cada vers,
i també a cada veu
que us vol tenir amb amor.
Vés al poema sencer
Quim Ponsa

Puny alçat

Tindré el puny alçat
mentre em quedi un bri de seny,
mentre retingui un gram de dignitat,
mentre no se’m mengi el desencís.
El tindré alçat mentre canto,
mentre respiro, mentre penso,
per sobre de qualsevol bandera,
per sobre de qualsevol himne,
per sobre de qualsevol nació.
La meva pàtria seguiràs sent tu,
el teu somrís, els teus petons,
tu i el meu puny, sempre alçat.
Vés al poema sencer
Gabriel Maria Pérez

Caminar blau

Em podria donar igual
que aquesta tardor fos primavera
o, el cru hivern,
un estiu calorós i xafogós,
mentre pogués cercar, 
a través del vidre ben polit,
les petjades del teu caminar blau
per les voreres de la imaginació. 
 
Creu-t'ho,
que encara puc creure
que arribaràs a dir-me
com et sents de fidel als silencis
i fidel al més inhòspit del teu món,
així com,
quina mena d'amor pots sentir cap a mi,
malgrat que amb el teu somriure
et delates
i amb la teva mirada
cobreixes tota escletxa.
Vés al poema sencer
Altres

Reajusto la mirada

Reajusto la mirada per veure el nou cel
des de la mateixa finestra. 
Em sobrevolo a mi quan sóc
i no sóc per ser l'altre de mi.
Visc sota l'aixopluc del no-res, 
entre quatre estacions i sempre neva i plou,
i sempre és rufol i lluu el sol . 
Embasto el present amb la lluna i el sol. 
La meva casa es una frontera entre tots els llocs. He nascut de l'ou d'un tauró
arrapat entre les algues trèmules del desig. 
És per això que estimo les ones 
que dipositen peixos d'or damunt la platja. 
Quan penso em creix una pell d'heura 
damunt l'escorça dels ossos.
No tinc més recer 
que l'espiral de la caragola menant-me a l'essencial.
En realitat sóc de mi 
quan en realitat sóc de tots.


Jaume Piquet
Vés al poema sencer
Jaume Subirana

Final de festa

Vénen cada matí les formes i la llum
i cada nit vénen més formes i la fosca,
i tot fuig en la nit i fuig tot en ple dia
amb la proclama silenciosa que l'excés
dels mesos, les setmanes i l'abans i l'ara
ens ha estat atorgat, mercè d'un rei magnànim
i terrible. Que tot ens serà pres.
Vés al poema sencer
Antoni Tàpies

La veu desitjada

La veu desitjada,
la veu que desitjo,
no és la meva veu d'home,
aspra i entretallada.
La veu que desitjo és la veu de l'àngel,
la paraula muda,
la tendresa del silenci,
l'eloquència de la roca
Vés al poema sencer
Miquel Martí i Pol

Allau

Allau
Cap silenci no pot
dallar l'esclat de l'alba.
Asseguts al pedrís
que congrega les aigües
desxifrem el secret
de marees llunyanes
i escrutem el perfil
de rostres i paraules
per llegir-hi el futur
que anuncien els astres.
Pou endins, l'aigua és foc
i la lluna, distància.
Vés al poema sencer
Albada Albagès

Aquesta mirada

Aquesta mirada
arrelada al desig. 
va cuallant cada cop més en 
la intensitat de la nit 
i esclata la follia 
que ens porta a desfer-nos en instints.
trastocant totes les posibles
racionalitats .
Aixi, acabem tu i jo 
fen, culleretes de llit i caçant 
en petites estones la son 
fins que la porta es tanca 
quan arriba l'albada. Després,
desperta un nou dia 
tot fent un reset en aquesta història.
Vés al poema sencer
Quim Ponsa

L'onada

M’he recargolat sobre mi mateixa
per oferir-te bellesa i per estimar-me.
He estat una més de moltes,
essent també tant efímera 
com un sospir o una llàgrima.
Tu, brillant, ràpid i audaç,
has caçat l’instant al vol
aconseguint fer-me eterna.
Has fet miraculosament de Déu
convertint-me en immortal.
Vés al poema sencer
Quim Ponsa

El filat

Varem marxar, frontera enllà,
per on el vent arrossega la pols.
Varem deixar enrere la terra,
els amics, les cançons, els dies,
les corrandes, de tots els exilis.
Tant sols la nit gelada i fosca
i el cant monòton dels puputs
acompanyaven la caminada 
lenta i trista cap al no res.
Deixàvem enrere els faristols
d’aquelles cançons de resistència
i els fulls de partitures vigoroses
enganxades als filats punxeruts.
Deixàvem enrere records i alegries,
tristors, banderes i feines a mig fer,
un país, una il•lusió, una república...
Ho deixàrem tot emmerdat
en el femer d’un país intolerant,
d’un estat enfeixistat en si mateix,
i més gris , i molt més pobre.
Potser tornarem i els filats
s’hauran rovellat com la il·lusió.
La única esperança, serà la flor
que resisteix valenta l’embat 
de tots els ultratges.
Vés al poema sencer