Tots els poemes

Josep Plana i Aspachs

Els ulls clucs

Potser que torni
a les arrels
i que allí cerqui
altres camins.

¿I qui sap si hi ha un sender?
Potser tot és una roda
i jo sóc sols el fusell.

Potser que torni
a la infantesa
i que allí esbrini
el meu destí.

¿I qui sap si hi ha un destí?
Potser tot és grisa serp
i jo sóc sols un verí.
Vés al poema sencer
Maria Mercè Marçal

Dalt les golfes

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Vés al poema sencer
Enric Casasses

Refrany

Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.

 
Vés al poema sencer
Maria Mercè Marçal

Per als vençuts

Per als vençuts l'amor és un pa amarg,
arrabassat a contrallei dels sécs
d'un país devastat, sembrat de sal
per l'enemic sense rostre.
I la sang, aliment per a l'incendi
que esborri serramostres de collita,
cremi rostolls, calcini llei i culpa.
Vés al poema sencer
Maria Mercè Marçal

Sota aquest vent

Sota aquest vent s'aviven
calius d'antigues xeres mal colgades...
Estrany cal.lidoscopi
on el que és vell es torna neu intacta
- oferta a tu, perquè hi deixis petjades
i en sollis la puresa massa eixorca -
i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!

En tu estimo tot el meu passat
congriat en un sol nom ritual:
els ravals foscos del desig, el mal,
la mar assolellada i el bressol.
Cada tombant del teu cos m'alimenta
d'altres paisatges que l'oblit no fon:
el foc encén de nou cada campana
i es clou l'enyor, en retrobar-los vius,
fets carn en tu, i tu els dónes sentit.

No esborraria cap revolt, cap culpa,
cap rastre de coltell, ni l'ombra de l'estrall,
ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,
morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,
ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals
han rostat i abandonen cansats...:

Prenc el camí que m'ha portat a tu.
Vés al poema sencer
Enric Casasses

Episodina

Mireu quin cas que va passar no sota un pi
que va ser cas barceloní barceloní
a una parella que baixava eixample avall
a una hora de bastant de guirigall

Just que passaven per davant de la cangrí
ella va dir digues que sí digues que sí
i ell va dir sí però però però però
ja saps que no daixò que no daixò

Un antropoide que s'estava per allí
va ensumar carn esbufegant com un garrí
la bava li va caure barba avall
just quan passava un operari amb un mirall

Tu no estàs bé, que ella seguia, no estàs bo
just quan passava un gat fugint d'un assassí
vestit de gossa ja del tot fora de si

Malament rai pensà el goril.la amb un badall
i l'operari que xiulava cantà un gall
completament angoixantment fora de to
seguit d'un greu renec amb veu de tro

Va quasi caure ensopegant amb el felí
i el mirall sí, va tocar terra, i un bocí
surt disparat i va de dret a fer-li un tall
al dit pelut del cap pelat cap de carall

Llavors el gos sense saber què feia o
ben dirigit com per un màgic ultrasò
clavà les dents al dit sagnant del mal veí
i així la parelleta del perill s'escapolí

Mentre ell deia que sí però però però però
bé prou que ho saps que no dallò
i ella dient digues que sí digues que sí
just quan tombaven el cantó de la cangrí
Vés al poema sencer
Maria Mercè Marçal

Llengua abolida

Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l'amor.
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

La llum dels teus ulls

La llum dels teus ulls
em recorda els dibuixos de manga
de la façana d'una antiga discoteca
del Vallès,
on mil adolescents feien cua
per aixoplugar-se d'aquesta
pluja que cau lenta
però persistent.
Mentre escolto la trompeta 
del gran Amstrong,
recito vint-i-dos versos,
un per cada parpella dels teus ulls.
Vés al poema sencer
Enric Casasses

Venjança

A dins del pit jo hi tinc
punyals de coloraines
clavats als troncs dels pins
cridant venjança!
Ben lluny s'emporti el crit
la tramuntana.

Avall, camí del mar,
la terra es fa més aspra,
hi ha marges recremats
i una barraca
i els dos dragons gegants
guardant la cala.

El boig ferit de por
s'asseu arran de l'aigua
fent rigalets, amor,
amb pedres planes
que fan sis o set bots
i santes pasqües.
 
Vés al poema sencer
Joan Margarit

Recull

Recull el patrimoni del matí
damunt la sorra on els petits cargols
mostren la simetria
de l'espiral, centre de llur bellesa.
Mira dins teu: petxines de la nit,
nacre de la claror, roc del silenci.
Tot trencat per tempestes de la llum
i retornat amb cura a les arenes
d'aquest tardà coneixement de tu.
Vés al poema sencer
Miquel Bauçà

Si una tarda

Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic
de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l'esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s'aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
brufada d'esperit.
Vés al poema sencer