Tots els poemes

Carmen Moreno

T'estimo

T' t’estmo ‘estim t tim

o t’stmo t’estiu

u mm mmmmm mm

t’tim         t’et im u

t’es         t’e s tttt

t’esti ti ti tu     t’estimmm mm

es ti tu  mu ma mmmmmmm ahhh

uuuu t’estimo! t’estimo! t’estiiiiiiiiiiiiiiiiiimo!:

T’ESTIMO, COLLONS!   (tant costa dir-ho?)

Vés al poema sencer
Daniel Ribas

Llegir-te

Deixa'm que
t'obri molt lentament
que m'aturi en cada
racó del teu efímer
existir per gaudir-te
i endinsar-me
sense límits en
cada cantonada
i desxifrar la vida
que hi ha rere
cada petit mot,
 
posar-te del revès,
del dret, adormir-te
i consumir-te,
morir-me amb tu,
company de viatge,
trajecte il.lusori,
sense escapament
m''agenollo i et dono
tot el  meu pensament,
brint-se i desplegant-se,
em satisfàs i me n'aprofito
com nen innocent
que entrega la seva
completa atenció en el que fa,
m'apassiones i em dónes
més del que jo mai seré
capaç de copsar,
m'inspires i em provoques
èxtasi sensual al tocar
la teva fina presència
entre les meves mans.
 
Vés al poema sencer
Daniel Ribas

Innocència

En el crit de tanta innocència
                          proclamo que sóc un simple viatger
que a estones camino i
a estones gemego amb la cara pintada
per poder acollir enmig del crit
un desig que
en cercles de constants desafiaments
em deixa en una ingravidessa
 de constant suspensió
subtil i poc definida,
 
impressions i visions creen divertiments
erràtics i simples
d'atraccions suaus caient del buit
 
mesquina imatge pàlida
completant un cor
que es deslliga del disturbi
per anar a l'encontre del reflex acoblat
 
escena crua d'un silenci descansat
consol alquímic de símbols i estrelles
que l'ull vigila
buscant l'astre erràtic per l'horitzó,
aclamem el so pur!
 
Vés al poema sencer
Daniel Ribas

La runa del matí

M'estic ben sola damunt restes de runes
que l'adolorit cor ha anat desenterrant
mentre camino en una búsqueda incontrolada
cap a una direcció desconeguda allunyant-me,
allunyant-me ràpidament de la pesada soledat
que m'invaeix i em traeix sense concessió.
 
Necessito una amplificada satisfacció
un viatge enriquidor que em faci oblidar
tanta desil.lusió i tanta desolació
un amic i un sentiment que prometi i resti
immòbil al meu costat sense parlar
tan sols mirant-me i cercant un plor inextingible
 
i així en la meva soledat saber-me viva
explorant i mutant en cada nova volta
que la intensitat del moment em porta i
cridar ben fort que sóc una fulla
sense intenció entre la runa del matí.
Vés al poema sencer
Míriam Basco

Utòpica felicitat

Qui ens garanteix que el que veiem és real
i no un miratge de la nostra utòpica felicitat?

Perquè quan no estàs davant meu et veig

i quan et veig no em mires?

Perquè els meus ulls et busquen,

i on busquen no et troben?

Les meves mans en somnis m’acarones,

i són precisament les teves carícies

les que em fan reviure.

Les teves paraules no dites

els sentiments encara sense expressar

em fan pensar i recapacitar

si els dies que varen passar junts

van ser somnis de la meva utòpica felicitat…

Vés al poema sencer

Sóc gos

Sóc pop dropo,

xoco moto,

moco mocs,

on molts gossos o ossos toco.

Noto foscor, rodo gots

o pots xops.

Sóc toc fons de fonts,

mon son fon.

Vés al poema sencer

Buck

Un cuc d'un munt d'ulls clucs

llu un punt.

Un ruc rus du mus,

llu un nus junt un duc.

Vull un grup, Trulls!

Vés al poema sencer