Tots els poemes

Sònia Serrabao

Nyam-nyam

He hagut de tocar fons
viure a les tenebres
envoltada de queixals i urpes
d’animals incògnits que creia conèixer.
Subterrani on certs rapinyaires
eclipsen amb ales hivernals
les escletxes d’aquest estiu també hivernal.
Se m’esquinça el cor
de veure con una terra aliena
planta la seva bandera
al meu plat i es cruspeix
l’aliment. Nyam-nyam.
La meva substància.
Escenari on certs carronyaires
porfidiegen pel que queda de mi.
Pel premall que sóc.
On és l’essència primera
de mi mateixa?
Aquesta sutzura m’ofusca.
Nyam-nyam.
Potser penja del bec d’un voltor.
Qui sap quin corb se l’ha engolit.

 

Vés al poema sencer
Sònia Serrabao

Nye-nyeu

Si el verb veraç
es torba
per frens aliens
arriba la desventura.

El verb deixa de seguir
el curs del riu
es desborda
es veu al peu
de l’abisme.

Del cel la força
per suspendre el plet i
del mateix conflicte murmuració. Nyeu-nyeu.

De les banals paraules
i les mirades intruses
el vertigen.
Nyeu-nyeu.

Vés al poema sencer
Míriam Basco

Esperança

En el fons de la meva ànima,

on l’ànima no té fons

la meva esperança confía


que arribi el día, on


tothom que habiti en aquest món,

visqui sense injustícia ni agonia.


En el fons de la meva ànima

on l’ànima no té fons

la meva esperança espera,

espera, espera… i

es desespera.

Vés al poema sencer
Sònia Serrabao

Nyic-nyic

No hi tinc fusta a la cambra.
El corc habita el meu cor. Nyic-nyic.
Tres fantasmes m’acompanyen
certes nits de solitud
xiuxiuegen sota la flassada.
Nyec-nyec. Sobre la tristor.
Tristor sobre tristor com un contorn
que dibuixa un cos inert.
Un rostre desnodrit. Passatge a l’Hades.
Nyic-nyic. Nyec-nyec.
Vora el coixí
dins el bressol
tres vegades corcat que sóc.
Nyec-nyec. Nyic-nyic.
Vés al poema sencer
Sònia Serrabao

Zum-zum

Volíem escoltar el silenci.
No era un silenci qualsevol
-si l’escoltéssim no seria silenci-.

Era un zum-zum ensordidor
que viatjava de les temples
al melic. Ens dividia. S’imposava
perillosament entre nosaltres:
Zum-zum, zum-zum.
Aquell brunzit
ens prengué els minuts que avui
s’omplen
en la buidor
de les paraules.

Vés al poema sencer