Tots els poemes

Carmen Moreno

Quina cosa, oi?

Buscava el poeta aquella COSA
que no trobava en cap altra
                                       (COSA)
i tastava i testava
però tot i el test
i tot i el tast
passaven els 21, 22, 23, 24, 25...
i la cosa seguia gairebé igual.

Potser els adults s'equivocaven.

 

Vés al poema sencer
Òscar Rocabert

El bosc


  Com un putam, noiet.
  (Com un putam.)

  Pas hauria de ser.

  Com un favor, tampoc, xicot.
  (Com un favor.)

  Només als films.

  Com dos en un, no, noi.
  (Com dos en un.)

  Això és mentida.

  Com dos i dos, potser, present.
  (Com dos i dos.)

  És més possible.

  -I després, pare?
  (I després?)

  -Després, la resta.

Vés al poema sencer
Òscar Rocabert

IV


 Brou calent a l'hivern sota la pluja.

 És aquí. Atura't.

 No paris de moure't.

 És aquí. I encara no ho
 tenim tot fet, petita.

 Brou calent a l'hivern sota la pluja.

 El sostre peta,
 la pluja pica.

 Ara sí que l'has feta bona.

 Ara.

 Sí.

Vés al poema sencer
Òscar Rocabert

Per a Mateo

  Ja s’ha fet l’hora.

  Com la cèl·lula. Perfecta.

  Mai més serà perfecta,
  mes se perfarà,
  ja vos ho podeu creure!

  Recule. És clar que recule.

  Reste.

  Reste.

  Els dos, iguals,
  són per a hui!

  Són per a demà.

  Ja són per a ahir.

  Ai, mareta!

Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Centúries recents

Els actes suaus són un desert
de centúries decents que,
amb pas cupidament tremolós,
arriben al migrat port de les fatigues,
amb els ulls eixuts i muts,
sense articular paraules
d’accent fort i veu pregona,
ans cridant aspres sospirs
discursivament cursis.
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Jo també

Jo també vull viure
en els pronoms,
jo també clamo amb calma
l’art total,
jo també sóc aquell,
bufo veles i vents,
vaig tot sol, i de dol,
veig com plou, i fa sol.
Jo també vull col·locar col·loquis
als prestatges de la retòrica.

 

Vés al poema sencer
Sandra Domínguez Roig

Comentari

 Comentari |5 / jul.sandra Dominguez - Buzz - Públic - Silenciat
Vine...
silent
i proclamat
el lacre
que em clou les parpelles,
defineix la sinuesa, meva
<nuesa sinuosa>

Sigues vol
i caiguda
clau de solfa
retallada en la paret.
Vine...
a culminar
en l'esclat de mil plomes,
rebentant
dins
meu.
Vés al poema sencer
Carmen Moreno

Aparell digestiu

No ets només tu
no ets només tu
sóc també jo
i aquest joc
i la vida que ens atrapa
i els núvols que s'apaivaguen
quan volen
(del verb volar)
i tota la resta que suma.

I ara aprofito,
t'aprofito i m'aprofito
perquè ens aprofiti.
Després
ja farem la digestió.
Vés al poema sencer
Àlvar Escudero Pineda

Fes-te tu, sigues tu

Miro al carrer, parlo amb la gent que m’envolta

Miro amb ulls crítics, analitzo, parlo, penso, actuo.

No m’agrada allò que veig, no m’agrada el que m’ensenyen.

No m’agrada veure els milers d’injustícies que s’han comès.

 

Religions que maten en nom del seu Deu,

Que clamen fe i provoquen pobresa,

Que s’enriqueixen amb la caritat dels pobres.

I que ostenten el seu orgull i benevolència.

 

Exercits armats que maten civils,

Que imparteixen la pena de mort al seu gust,

Que la seva feina els i dona la guerra,

I que tanmateix, diuen repartir  la pau...

 

Rics que en volen ser més, i se’ls escolta,

Pobres que volen viure, i se’ls ignora.

Gent que te de tot, i no te res.

Gent que no te res, i te de tot, amor.

 

Ara només hi ha paraules,

Paraules fetes de paper de fumar...

Paraules que s’emporta el vent...

Que se les emporta i no tornen.

 

Fets i no paraules,  fets es el que cal

Lluitar amb dos ous contra qui no et deixa ser

Ser tu, trobar-te a tu mateix, i escoltar-te

Fer de l’amor i l’estima la teva filosofia de vida.

 

Que res t’impedeixi ser tu,

Planta cara als qui no t’escolten

I escolta als qui et planten cara

Fes-te a tu i sigues tu.

Vés al poema sencer
Àlvar Escudero Pineda

Crònica I

Branques enredades

Rauen dintre del meu cap

ombres enfoscades

Pel turment del meu tombant

 

Llençols grocs al terra

Que recullen mals humors

Fulles gota a gota

Cauen com els meus records

 

Surto a la muntanya

Per pujar als cim mes alts

Diuen que aquells aires

Fan passar tots els teus mals

 

Passo per aquells boscos

Evadint la realitat

Crec que la tramuntana

Ja m’ha trastocat el cap

 

Torno cap a casa

Amb els pensaments mes clars

Obrint altres portes

Que el destí t’havia desat

 

Torno a l’optimisme

Aquell vell amic deixat

I recupero forces

Per tornar a lluitar endavant

Vés al poema sencer