Tots els poemes

Pau Vadell i Vallbona

Voldria

Voldria despertar del perdó
i assecar-me amb cada traç
fins a la pols. Cantussejar
fins temptar la mort
davant d'una pantalla fungosa
plena de monstres a l'abast.
Llavors menjar-me els seus ulls
amb una tremolor inacabable,
distret pel seny i l’enyorança.
Caure absolutament
en el parany dels plaers gastats.

A Joan Ponç i les seves eines de tortura
Vés al poema sencer
Eva Alloza

Vietato l'ormeggio

De matinada,
la nit comença a posseir-te
m'endevines en l'obscuritat.
Veient com em despullo,
els teus ulls s'endormisquen.

Avui,
després dels rajos fugissers
d'un matí ja encetat,
observo com et vesteixes.
Una rutina quasi diària,
com si jo no hi fos.

Una espectadora d'un ahir esvait,
d'un passat que no ens pertany.
Vés al poema sencer
Quim Ponsa

Abracadabra, siga la pata en su cabra

La bruixa Brisa embruixa grisos entristits, sols amb somrís de bruixa amb llavis de maduixa. I somnia rauxes en boscos de boixos, i baixa a les soques
a escoltar les veus fluixes d’afònics follets que fan un garbuix de sons moixos a l’ombra d’un marduix. I recorda quan la brisa embruixava els cabells llisos que li lliscaven per les cuixes i ruixava amb pixums els mixos que la feien cantar cançonetes i poesies prenyades d’esdrúixoles.
La bruixa brisa, feia moixàines a la lluna dins la fageda, amb la ma entre les cuixes...
Vés al poema sencer
Eva Alloza

Vellut de pobres

Vellut de pobres a l'ampit,
escadusser als canals
s'esmerça al vell ghetto.

Llars de fantasia
sobre rudimentaris escuradents
suren en aigües metàl·liques.

Els traghetti no s'aturen,
mercadejant vides isolades,
saltant de riba en riba.

Il viaggio non è mai troppo lungo.
Vés al poema sencer