Poemes

Joan Vergés

Digueu-m'ho tot

Digueu-m’ho tot: com pot fer créixer el vent

al cor obscur d’una altra soledat

l’arbre nu de nosaltres,

terra adormida, cel emboirat per sempre?

 

He vist volar un ocell

allà on s’alçaven les meves mans

més altes que cap somni, comiat de la llum,

comiat del somriure dels matins.

 

Digueu-m’ho tot.

Em responen només

rostres decapitats,

ninots que el temps ha mutilat,

jo i els meus somnis i tots nosaltres,

sense lluita, ni crit, ni claror de records,

i flors que s’han obert en la tenebra.

Vés al poema sencer
Eudald Puig

XIII

Quan tots tres érem a l'ombra del roure
i tu miraves les formigues negres,
i la mare i jo pelàvem patates
i tu les esbandies a la font
i miraves altre cop les formigues,
i una música llunyana alegrava el sol,
i uns celebraven una festa
amb cridadissa d'ocells i veus vives,
mai no havíem estat tan junts.
Vés al poema sencer
Jordi Vintró

Segones noces

I la moneda tenia també creu
que segellava temors i esperances.
L'altra viu, però d'aquesta en surt
tot allò que ens permet,
si de cas,
de viure; el que, prou desbridat,
un aniquilament, segur, rubricarà.
A l'altra colors, cançons. Amb altres tintes toca
pensar també un instant,
si s'escau,
en aquesta obaga espessa del cor.
Vés al poema sencer
Pep Cortès

Poden pensar que hem exhaurit els somnis

Poden pensar que hem exhaurit els somnis

quan ens veuen passar, junts, amb les mans

entrellaçades i amb el pas feixuc.

Potser alguns d’ells encara no han après

a estimar la llum dolça de ponent

encegats per la llum clara de l’alba.

Vés al poema sencer
Lluís Llach

Abril 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la.
Que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cant de la sirena
allà enmig del mar
jo l'aniria a veure.
Però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat.

Companys, si busqueu les primaveres lliures
amb vosaltres vull anar
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat.
Quan guanyem el combat.
Vés al poema sencer