Poemes

Marta Pérez i Sierra

Moscatell de gra petit

          (1r premi als Premis Poeemstiu La Vinyeta 2019)

El vi jove de la taula rònega
del bar entre cases pobres
del barri perifèric, del record
de la primera feina que vaig tenir:
mestre en una escola nacional.
 
Una barca que no és tempesta.
Que és sol i onades quietes.
Tu i el nostre amor.
Els fills i la canya de pescar.
Vent que bufa fluixet.
Sirena i balena.
La fondària del meu jo més trist.
 
 
 
 
Vés al poema sencer
Marta Pérez i Sierra

Consagració

    (1r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)


A l’esòfag construeixo el vers
després d’onze mil passes de poesia
pels gotims de música sorda.
Exhalo lluernes.
L’inici d’un salm.
Dins una copa de vi de l’Empordà
nedo crol en assonant. 
Cos cada versicle. 
Cos que es fa text. 
Els braços que esdevenen carràs. 
El pubis, reiteració. 
Maduren aviat els ceps. 
I la sang, suor de vi, l'eix o el llot. 
 
 
 
 
Vés al poema sencer
Glòria Bassols

Alquímia del vent del nord

                                   (2n premi dels Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)

Assota fort el vent del nord,
sacseja els pensaments anodins,
ens despulla d'andròmines
i, per les venes, inocula l'aire.

Deixa erma tota ambigüitat,
dúctils brillantors a l'herba,
argentades les paus d'oliveres
i estranyes les hores dels dies.

És un alè cercant el sud
que fa volar besos i sortilegis,
l'afany dels núvols i les ombres
i ens fa súbdits del seu ritme.

Poderós drac d'extenses ales
que mai ningú no pot veure.
Tot el paisatge es desvetlla,
res no pot reposar davant seu.

Engendrat per la boira,
en jocs coronats de sols.
Les muntanyes l'empenten
per concedir-li la ferotgia.

El coneixen bé l'estepa,
les vinyes de braços oberts
i els penells en les teulades.
A pols, parlen de la seva força desbocada.

Potser és també, el vent del nord,
un buf de misteriosa Llibertat
una promesa de canvis profunds
i un embat perquè arrelem fort?

 
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Mar de fons

La vida que rellisca
com el mar dalt d’una barca
que s’hi gronxa, que s’hi rebolca,
que s’hi deixa anar per inèrcia
i que el vent desvia i redreça.
 
Desafortunat ara mar de fons,
amb el vaivé m’he marejat
i el mal de mar no es desenganxa
ni de les sabates ni del cap.
 
Vés al poema sencer
Francesc Parcerisas

Vaig pel carrer estimant prostitutes

Vint flors brodades amb constància,
entre cançons i puntes de coixí,
fins a la darrera claror del dia,
quan les cavalleries es recullen, plegades.

Vint flors sostretes als esguards
cobejosos del sexe jove esclatant,
entre el cant dels grills i l’ombra
trontollant de l’òliba que s’amaga.

Els teus vint anys han estat
vint salvatges flors, avui collides
per libar-ne el nèctar a la bresca
del luxuriós eixam ciutadà.

Vés al poema sencer