Poemes

Marina Antúnez

Trencadís

Es trenca l’os i el crit
s’obre en medul·la,
no queda res cosit
que la sutura,
un cop el cos vençut
pren la mesura
vol fer-se fort, adust,
tu n’ets cabuda,
just t’has endut al pit
el crit obscur, cosit
i jo n’he escrit, has vist,
un vers d’enterro. 
 
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

L'últim vol

Discretament s’envola, discretament se’n va
a voltes oreneta, a voltes un pinsà
l’emigrant que no té terra
on les ales reposar
de la dissortada pena
de l’adéu i del demà. 
 
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Tendresa

Fiquem els peus a la piscina
del Vanilla Sky. Devorem el dinar
de Kawasan Falls. Voltem pel mercat
de la fruita de Moal Boal. Llegim Màrius Serra
al pati de na Magdalena. Fem un pícnic a la
pineda al costat dels teus nebots i, al vespre
i estirats al sofà, cerquem a internet
la paraula tendresa.
Vés al poema sencer
Gabriel Maria Pérez

Diamant

Si l'Àgatha bo somriu
jo tampoc no ho faig
i tot el que m'envolta es torna gris,
closca de cargol al fons del mar.

Si la meva nena no està bé
jo tampoc no vaig bé...
El son es desvetlla...
Les hores, elèctriques ones...

Ajagut al seu costat,
em mira amb aquells ulls grans,
joguineja amb les culleretes
i sembla donar-me les gràcies 
per ser prop d'ella.

No m'allunyaré, diamant meu,
no m'allunyaré.

Sempre fidel a tu,
fins allà on pugui arribar.

 
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Des-filant

Les hores passen, tan lentes ara
i surto a fora i camino sense rumb
desfent passes com cosint-les
d’un pedaç tan esquinçat
que no sé si sabré guarir-lo. 

Vés al poema sencer