Poemes

Montse Cercós

Per camins de poesia

Per camins de poesia
passejo entre lletres.
Accentuant moments.
Posant punts suspensius a la vida.
On cada signe d’interrogació
esdevé una pregunta sense resposta
o que potser tan sols el cor coneix.
Cada exclamació 
es converteix en un record.
Poesia feta de comes i punts finals.
Per llegir-la una i altra vegada
en silenci, a poc a poc.

Continuo jugant amb les lletres
Atrapant la màgia amagada entre elles

Vés al poema sencer
Montse Pellicer

Simpatitzo

simpatitzo i no sintonitzo
amb el volum dels fets
em fereixen els gests tristos
tal vegada sóc una representació de mi mateixa?
dóna'm un pinzell i em dibuixaré de nou
Vés al poema sencer
Marina Antúnez

Vergonya

Caic a l'esvoranc altra vegada,
sota terra ben a sota terra,
fonedissa la pell, les entranyes
i fins s'hi esmuny endintre l'ombra,
ser pols, ser boira, calç i sofre,
i que mori per fi la vergonya. 
 
Vés al poema sencer
Marc Freixas

Però tu

Però tu, que també sóc jo,
parla'm de fer-me la casa.
Que comenci per les passes, 
que segueixi el seu curs,
que tot vagi com ha d'anar
Després torna el meu jo,
que ja sé que també ets tu,
i em demano les arrels,
que són per on tot es refà
amb el lloc de viure.
Vés al poema sencer
Montse Pellicer

Confonc els mots

confonc els mots
em dupliquen les esperances
potser camino sense saber a on
ara mateix no tinc destí
em cauen les engrunes
i se'm reprodueixen els esvorancs
els dies em violen la pau
i atzarosa de mi camino
és la filigrana d'una nit sense acabar
però de retruc neix un sol
que em desvetlla
deuen ser les demandes del cor
que m'aturen per mirar-me
Vés al poema sencer