Poemes

Lluís Llach

Damunt d'una terra

Vailet, et diuen que a les guerres
tan sols hi ha tristeses,
no s'hi guanya mai.
Damunt d'aquesta terra encesa
tot allò que és feble
vol ignorar els mals.

I en Maurici va escoltant
però segueix a terra sense fer-ne cas,
perquè uns altres li han dit tant
que la seva vida és patir sota el fang...
Recorda les raons que un dia
varen canviar el signe
d'aquell temps passat.
Ell ha marcat la teva vida
amb una ferida
que tu has de curar.

I en Maurici va escoltant
i pensa que ja sap el perquè dels mals.
Però se'n torna, està dubtant,
i altres veus ressonen també al seu voltant.
Vailet, no siguis anarquista
i vés a la conquista
de l'honor més alt,
que al teu costat tindràs la força
que ens porta a l'ordre
i ens permet la pau.

I en Maurici sap molt bé
que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
trobara els companys i sortirà al carrer.
Vés al poema sencer
Eudald Puig

III

Em submergeixo en la claror feliç
de la teva rialla de l'estiu passat,
i espero que apareguis d'imprevist,
viva com eres, passejant pel pati;
però sé que només somio ombres,
que un estigma cruel ens va trair tots dos,
que en aquestes tardes assolellades
creixes com una boira en el meu cor,
malgrat que aquest ponent sigui dolcíssim.
Vés al poema sencer
Daniel Ruiz-Trillo

Apunta bé

Quan et llencis a l'aigua
apunta bé recordo que em deia la tieta
allà al Solsonès, mentre una cançó
de Mishima s'escola per la galeria
deixant enrere el perfum dels teus cabells
de vainilla. Era un dilluns i et vas posar les ulleres noves.
L'endemà, vam sopar al Leccabaffi.
Vés al poema sencer
Jaume Pont

L'ocell negre

Parpellegen
encara
els plecs marcits de l'aire.
Un immens ocell
en silenci aixeca el vol,
amb el bec encès
i les ales esquinçades.
Porta als ulls clivellats
el mill i el guspireig
on tristament aguaita
la fam de tots els dies
encara per venir.
Al lluny
brilla una almosta
encabida a l'infinit.
Supuren
les mamelles de l'atzur.
Vés al poema sencer