Marina Antúnez
marejant metges i perdius i això no es cura.
La sang s’ha cuit fins a tornar-se dura
i passa el temps i passa i això no es cura.
Camí de massa ampla tessitura
estintolada encara sobre la corda insegura.
En aquest devenir no hi ha dretura
esquerdats gemecs i això no es cura.
Del desig de curar-me en tinc fretura
i del vestit que estreny en desfaig la costura.
Sentint fred a la pell i ja tota nua
obro les mans, les ales, per agafar altura.
Sense tocar de peus a terra curaré la malura
a veure si així això es cura.
Vés al poema sencer
Esquinç
Porto posat l’esquinç al peu sense suturamarejant metges i perdius i això no es cura.
La sang s’ha cuit fins a tornar-se dura
i passa el temps i passa i això no es cura.
Camí de massa ampla tessitura
estintolada encara sobre la corda insegura.
En aquest devenir no hi ha dretura
esquerdats gemecs i això no es cura.
Del desig de curar-me en tinc fretura
i del vestit que estreny en desfaig la costura.
Sentint fred a la pell i ja tota nua
obro les mans, les ales, per agafar altura.
Sense tocar de peus a terra curaré la malura
a veure si així això es cura.