Raimon Gil Sora (Palamós, 1979). Al meu document d’identitat hi diu el lloc on vaig néixer, el nom del meu pare i de la meva mare i els anys que tinc. El que no diu és que parlo poc, i que quan ho faig sempre parlo en veu baixa. Tampoc hi diu que vaig descobrir la poesia el vint-i-sis d’abril de mil nou-cents noranta-dos. Sóc llicenciat en Dret per la Universitat de Girona, però prefereixo llegir els meus poemes en públic. A recitar me’n va ensenyar el poeta canadenc George Elliot Clark, un capvespre sicilià de 2002. La mètrica la vaig anar agafant amb en Salvador Oliva, quan deixava d’assistir a les classes de dret processal civil per anar-lo a escoltar. De moment no he publicat cap llibre.
Els meus poetes de capçalera són Robert Lowell, Joan Vinyoli i Carlos Drummond de Andrade. També sento una profunda devoció pel treball de Yehuda Amikhai.
Juntament amb Valéria Cándida de Araújo (la meva dona), hem iniciat un projecte per intentar abocar a la nostra tradició literària allò més significatiu de la poesia brasilera contemporània.
Vés a la fitxa completa
