Article

Pel passeig marítim

Sobrevius, malgrat el fred i el silenci. I camines sol pel passeig marítim mentre les ones colpegen amb violència la platja esborrant qualsevol rastre d’estiu. Camines sense la dolça i càlida empara dels antidepressius que et feien de contrafort, d’escullera, de mur de contenció contra el mal temps. Camines sabent que cediran tots els dics interiors i que al final la poesia, com el temporal, sobrepassarà qualsevol recer inundant la vida amb els besllums freds i solitaris d’aquest matí d’hivern. És absurd atardar el gest, fingir que som el què no som. No hi pots fer res, tan sols callar i escoltar, fer d’espectador, construir amb les teves mans una marimba de ruibarbres, interpretar amb paraules la bellesa que t’ha estat revelada. La resta, com escrigué Verlaine, «est littérature».