Article

Seducció

Posa’m una bena als ulls, perquè els sentits siguin sols sentits i la vista no m’enganyi el

gust, el tacte i els sabors que jeuen davant meu, dolços, saltats, amargs i àcids. Diuen

que quan no hi veiem els altres sentits s’aguditzen i es desenvolupen més, així que

juguem al joc dels sentits.



He encès la llar de foc, espelmes d’aromes, he llençat sobre el terra els pètals de rosa

vermell, He comprat vi, -que a mi no m’agrada gens- però té el color vermell que

m’agrada, i és espès,  -suposo que deu ser mostra de qualitat- i he agafat dues copes de

vidre que guardava a la vitrina del menjador- aquelles que mai treus per si es trenquen,

i només serveixen per acumular pols.

M’he arreglat una mica, - sempre porto xandall, i sabatilles d’estar per casa, ho sé

semblo una àvia, però m’agrada- així que obert l’armari, i he triat un vestit negre de

tirants – menys mal que fa calor amb la llar de foc encesa-, m’he posat mitges negres i

sabates de taló, agraint no haver de caminar – no camino massa bé amb talons.

I sí, m’he pintat i pentinat – cosa estranya, perquè no em pentino mai, perquè no en sé

prou i deixo que se’m facin nusos al cabell, per quan me’l rento m’arranco de tant

estirar amb la pinta.



Ja està tot preparat, per sopar és clar he cuinat una bona amanida i una cassoleta de

peix – quina matada, Déu meu!, però l’ocasió s’ho val, crec jo.

I tot a punt per començar, quan entres a casa estressat, fred, i parlant pel mòbil, quan

en aquest mateix moment sona el telèfon, - la meva mare que no es troba massa bé, que

la portem al metge.



I jo vestida, preparada, només tinc ganes de plorar, tot parat després d’haver llegit 50

ombres de Grey, d’haver  llegit tants de relats!! I ens mirem, i pujo corrents a posar-me

el xandall, treure’m les mitges, treure’m les sabates, despintar-me, i sortir corrents per

agafar el cotxe i recollir la meva mare.



Quan arribem a casa seva, ja estava millor, era un espant, així que tornem a casa, jo

ferida, el sopar fred, la roba sobre la cadira de la cambra, les espelmes apagades, la llar

de foc ja no escalfa, i el vi s’ha evaporat. I jo que volia complaure’t, seduir-te, i regalar-

te una nit, em trobo a casa amb el sentiment d’haver perdut una oportunitat, quan tu

m’agafes del coll, m’atraus cap a tu i em beses els llavis.



No em cal, ni vestit, ni mitges, ni sabates de taló, només em cals tu....