Article

La calçotada del meu oncle

N’hi ha que diuen que la salsa és el punt clau. Per d’altres, el secret és la matèria primera. Segons per qui, el quid de la qüestió és barrejar el suc de l’escalivada amb la salsa romesco. Jo, com a visitant amb la pinta de turista guiri disfressat, penso que tant se val, que l’important és menjar-los, que són bons perquè són bons. Valgui la redundància. 

Aquesta ceba tendra i dolça és el plat carismàtic de l’Alt Camp, tot i que els darrers anys s’ha popularitzat extraordinàriament a molts indrets de la geografia catalana. Per una vegada, un àpat contundent i popular com aquest és saludable, amb salsa inclosa i tot. El calçot surt de la terra i ens fa mirar el cel. 

Em ve salivera només de pensar en tots i cadascun dels ingredients vegetals de la salsa (tomàquets, alls, nyores...) ben escalivats. I en la carn de xai, la botifarra a la brasa amb allioli i tota la parafarnàlia. Tinc ganes d’anar-hi perquè és una de les tradicions familiars més modernes i innovadores. Em ve de gust perquè es reuneix tota la família, allà, al camp, amb gossos inclosos, perquè xerrem, bevem, mengem i compartim un dia que, malgrat el fred, té una mica com de caliu familiar, com de brasa que escalfa, que em fa sentir bé. 

Un altre bon motiu per anar-hi és la comicitat en si, talment un quadre de costums vuitcentista, d’aquells que descriuen amb tots els ets i uts els costums d’una societat d’una època que desapareix, pintada amb pèls i senyals amb les camises descordades, els porrons i les boques obertes, els calçots entrant a la boca tot xocant amb alguna dent i pringant els morros, els acudits, el gos robant una costella del plat de la cosina, l’àvia que s’embruta el pitet, el nen que acaba tot negre del fum i del foc, el pare que es taca la samarreta amb salsa romesco, el germà que escura el pot, els nens petits plorant i demanant pit, els joves fent fotos amb la nova càmera digital, els oncles rostint la carn, el plat de plàstic que es doblega, l’ensopegada del maldestre i els calçots que cauen a terra... Un dia és un dia.