Article

Caminar

Caminar és un dels verbs més actius, regulars i intransitius que conec. Però tot enganya, perquè és, alhora, un dels més transitats i transitadors. És un dels més plurals, potents, universals i agraïts de tots. No és el moment d’analitzar els verbs, però el verb caminar és dels pocs que és físic i mental alhora. És únic i insubstituïble. 

He caminat amb tota mena de sabates, bambes, espardenyes i botes. Tant de pluja com de muntanya. O de moda urbana. He caminat per Europa, per Amèrica, per botigues, per carrers i per carrerons. En tots els casos hi ha una cosa en comú: fer quelcom sense cap objectiu. Un quelcom molt romàntic, molt extemporani i anacrònic, que no té res a veure amb un món de presses i de materialismes, de tot allò fast i de curses, empentes, aglomeracions, multituds mirant el rellotge i el neguit de no fer tard. Caminar ens fa purs i enèrgics, i aquesta puresa i aquesta energia és la que m’ajuda a fer les coses bé i a valorar tant els camins del bosc i del camp, els grans oblidats de la societat capficada i globalitzada. 

Caminar és saludable i fins i tot ens fa semblar més joves del que som. He caminat amb amics recorrent comarques i contrades per descobrir, o amb la meva família prop d’un pantà o d’un riu, o amb les meves cosines quan em demanen que les acompanyi a fer un tomb, que volen anar a jugar, a gronxar-se al llit elàstic. O buscant bolets, molsa, flors, plantes o branques. O romaní, farigola o alguna cosa per fer una sopa, una colònia o un ram. 

Passejar és una manera de caminar més curta. Voltar és més sense solta ni volta, valgui la redundància. Anar a peu sembla que indiqui una voluntat alternativa, o bé una proesa èpica i, a vegades, esforçada o forçosa. Caminar sembla ser el que engloba totes les altres variants. 

És veritat que tots els camins porten a Roma? El que sí que és segur és que mens sana in corpore sano. I per això els que caminem som sans i forts. Perquè fem més voltes que les busques d’un rellotge i perquè fem tants quilòmetres com d’aquí al sol. Perquè caminar escalfa i il·lumina.