Article

Vint-i-set poemes

Si Digue'm la veritat sobre l'amor era una antologia del poeta anglosaxó (nascut anglès però nacionalitzat nord-americà) W. H. Auden cenyida estrictament al vessant temàtic de les relacions sentimentals, Vint-i-set poemes és un títol explícit, editat fa uns anys per Quaderns Crema, en el qual Salvador Oliva (el mateix autor de les traduccions de Shakespeare durant els anys vuitanta) obre una mica més el ventall, i ens ofereix els textos més emblemàtics de la seva obra. Juntament amb T. S. Eliot, se'l considera un dels pares de la poesia moderna anglesa per la renovació estilística i temàtica que ofereix: a partir d'una qualitat lírica i musical de la forma, que converteix els seus poemes en dignes de recitar i fins i tot de musicar (un element que la popularitza), Auden fa una barreja de temes que parteixen del rigor intel·lectual, d'una banda, i de la consciència social de l'altra. Lluny d'una reflexió massa profunda o agrest, Auden opta pel ritme i una col·lecció d'imatges evocadores per fer arribar al lector el clima, l'ànim, l'esperit de la temàtica, lluny d'alliçonar-lo moralment.

 

Tot i escriure'l amb només vint-i-un anys, el poema “Taller to-day” (“Avui, més alts”) mostra la maduresa de l'autor quan evoca el sentiment de la joventut passada (“Avui, més alts, ens recordem de vespres similars”) i estableix una sèrie de proximitats amb el paisatge de l'horabaixa (“les nits portant neu”, “els morts udolen / a sota els espadats”, “la vall amb cases que hi fan llum”) en contraposició a la tranquil·litat del moment adult, en la qual aconsegueix la mateixa pau que la de la darrera hora del dia. “The quarry” (“La captura”), més tardana, mostra les seves preocupacions de caire social a través del diàleg entre una parella d'enamorats, que veuen arribar de lluny l'exèrcit, al qual l'home s'ha d'incorporar. La forma com evoluciona el diàleg, amb l'arribada de l'exèrcit, les preguntes ingènues de la dona oposades a les respostes desplaents i realistes de l'home, així com l'estructura de cançó, amb tota una sèrie de repeticions (“O what”, “O why”, “O where”), el converteixen en una peça d'una bellesa esfereïdora. Més encara: la intervenció de l'exèrcit pot ser llegida simbòlicament com una separació forçada pels convencionalismes (probablement viscuts per la seva condició d'homosexual, i per tant de lluita contra l'stablishment condicionant de l'època). Però un dels més populars és “Stop all the clocks” (“Pareu tots els rellotges”), el cant a la desaparició d'un amic estimat: “Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel / escrivit-hi el missatge: el meu amic ha mort”.

 

El fet que la selecció dels poemes segueixi un ordre cronològic d'exposició afavoreix que el lector pugui copsar l'evolució de la poesia d'Auden, que en els darrers anys es fa més conscient de la vellesa i el pas del temps, com a “Since” (“D'aleshores ençà”). I malgrat mantenir un acurat equilibri entre la legibilitat i un cert intimisme reflexiu, apareixen peces com “Shorts”, “Perfil” o “Marginalia”, una col·lecció de brevíssims poemes aforístics, on reflexiona sobre la seva proposta poètica, entre d'altres coses: “Benaurades les regles de la mètrica / que anul·len les respostes automàtiques, ens forcen a pensar dues vegades / i ens alliberen dels grillons del Jo.” “No, surrealistes, no! / No, fins i tot al poema / més salvatge li calen / -com a la prosa- bases / plenes de sentit comú.”

La traducció de Salvador Oliva tira pel dret, sacrificant el sentit literal en benefici de servar la musicalitat i l'estrofa de l'original. La llàstima d'aquesta antologia és la coincidència en alguns dels seus textos amb l'antologia amorosa orquestrada per Narcís Comadira a Digue'm la veritat sobre l'amor: actualment, tot i haver esdevingut un clàssic, en català disposem de poca obra d'Auden traduïda, així que la coincidència de textos, més enllà de poder fer un aparat crític comparatiu, no serveix pas per engrandir el catàleg de textos del poeta de York en la nostra llengua.