Article

La confiança de ser nosaltres

Amb la seva darrera pel·lícula (Guest) José Luís Guerín sembla voler lloar aquella màxima de Serge Daney que diu: "El cine té molt a veure amb això que anomenem la domesticació del públic". Daney es mostra disposat a invertir aquesta sentència i Guerín ha vingut a sumar-se al seu equip. El director defuig certa autoadulació d’esteta benpensant conscient que hem entrat al temps irrevocable de la Multitud –en oposició al concepte de poble o nació. Cadascú de nosaltres té la responsabilitat de decidir si el que vol és desaparèixer en una agonia de ser passiu que el durà a l’homogenització i al deliri, o si pel contrari vol precipitar aquest efecte multiplicador imparable i imprevisible que ens ha d’alliberar del tedi, l’ordre i el control.

José Luís Guerín ho demostra interrelacionant persones, ciutats i idiomes; conflictes i rialles; mirades i gestos; luxe i desolació. I ho fa amb uns mitjans assequibles, interpelant directament a les nostres possibilitats creatives, retant-nos al diàleg artístic i vital, oferint-nos la riquesa dels carrers, el bullici ingovernable de les ciutats i les persones que les habiten, generant debats grandiloqüents en la subtilesa de les imatges precises. Algú li ha retret aquesta fixació per la misèria, per l’excentricitat que defuig la norma, per la mitificació dels derrotats amb les seves esperances redemptores… i potser cal cercar aquí el darrer joc de contrastos: el món que se’ns ofereix i el món que se’ns amaga; el món viscut pel burgès i el món que descobreix el convidat i que l’obliga a posicionar-se tot eixamplant mires, renovant discursos i sobretot arriscant-se com només ho exigeix el moment actual.