Article

Amb la llengua no s'hi juga

Anys després de carregar-se l’Estatut, la llei de normalització i la immersió lingüística, ara ha arribat l’hora del sistema escolar: al País Valencià, tanquen escoles amb la línia en català i, en canvi, mantenen línies en castellà malgrat la poca (o gairebé nul·la) demanda, i a Catalunya faran que la Generalitat pagui l’escolarització en castellà de les famílies que ho demanin.

Aquesta campanya és paral·lela a altres que es fan a nivell digital, on alhora que es cancel·len versions en català d’alguns webs, es desdoblen alguns webs oficials (casa reial espanyola, bancs espanyols, institucions espanyoles...) en català i en valencià, com si fossin idiomes diferents, fomentant un secessionisme lingüístic tan absurd com algunes censures que existeixen avui en dia.

A tall d’exemple, podríem esmentar la prohibició d’un acte de presentació d’un llibre de l’Albert Sánchez Piñol que, organitzat per l’Intituto Cervantes (que depèn del govern espanyol) havia de tenir lloc a Holanda.

I no fa pas gaire que insultaven la Shakira per cantar en català...
Davant d’aquest odi, ens refermem en el nostre amor pel català, per la poesia catalana, per la literatura catalana i la cultura catalana en general. I totes les cultures del món, és clar.