Article

Fadalida

Vinc d’un lloc on les dones no tenen casa, d’un lloc on es fan arracades i polseres amb boletes de vidres, de colors, de bijuteria. Per no perdre la dignitat. Elles aconsegueixen sentir-se dones malgrat la por, la culpa i els barrots. Vinc d’una tarda vis a vis que s’ha fos entre dos portes tancades amb pany i clau, però ella, ha portat berenar en una bossa de plàstic i ens l’ha ofert, com qui rep al menjador de casa. De part de les meves companyes, ha dit. I m’he begut la llauna de no recordo quina beguda dolça com si fos una copa de cava i els hi he donat les gràcies, a totes les dones d’aquesta casa on no es pot entrar i sortir, només lliscar. I sense fer soroll.