Article

Un dia crític

Des de l'autocar de la Penya, en passar pel centre de Vigo, vaig veure les mores que venen les mores que venen al mercat, aquelles que tenen tants fills com nets, es a dir, un munt. També vaig veure aquella senyora que du te i que te una piga a la ma esquerra, que es ben llarga, neta i fina. Rere seu, seia al sol un home sol que sol venir cada jorn a fer una partida de cartes amb els oncles de son pare, que son els de les camises de ratlles, que n'hi ha tantes que si les comptes t'agafa son, si, si, creu-t'ho, que si t'ho dic jo es perquè es veritat.

Per tot plegat, vam fer tard. Però el pitjor de tot va ser la desfeta.