Article
I si parlem català?
D’una banda, el gran mal que afecta l’ús social del català (vull dir, el desús) és, segons Vila i Ros, el canvi de llengua, és a dir, la poca fidelitat a la llengua d’Espriu. Amb aquest panorama, se’ns farà ben difícil salvar-nos els mots, i potser esdevindrem muts. Si al mínim senyal d’interlocutor “diferent” abandonem el català, donem a entendre a l’altra persona que el català no serveix per a res, no és prou útil o no cal pas que l’aprengui o l’entengui i, de retruc, no l’acollim com un més dins de la nostra comunitat. O sigui, d’aquesta manera som excloents.
D’altra banda, els mals usos lingüístics són conseqüència de prejudicis, d’un sentiment d’inferioritat, d’autoodi i d’estereotips falsos que caldria trencar, si no volem que la llengua de Verdaguer visqui un autèntic calvari. Després de 300 anys de complexament nacional, cultural i lingüístic, és, certament, ben difícil capgirar la situació. Però, com diria Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible, començant per parlar català sempre, a tothom, amb tothom i a tot arreu, tant si vénen del nord com si vénen del sud. O si venen.