Article

Les connexions de Guillem Roma

El passat diumenge 24 de març Guillem Roma va presentar al Centre Artesà Tradicionàrius el seu nou treball, “La constant i la variable” (U98 Music) , el primer EP amb segell propi, amb sis cançons trapelles que prenen vida pròpia, es reinventen i es transformen. Després de la pre-estrena del treball al Mercat de Música Viva de Vic, el disc sortí a la llum el 15 de març i el CAT n’acollí la presentació oficial. En una època on la venda de discs va en davallada i estem avesats a escoltar els nostres cantants preferits per l’Spotify i llistes de reproducció guardades als mòbils d’alta generació, en Guillem és d’aquells músics que, després d’un concert, un impuls irreflrenable ens duu a comprar el seu disc. Perquè transmet per tots els porus i des de i als cinc sentits, ell i la seva música, la seva essència i la seva fina sensibilitat. Per això tot allò que és producte de la seva creació connecta amb l’essència humana. Boleros i ritmes llatinoamericans neden connectats amb sons de la nostra terra, unint la Mediterrània amb l’energia de les notes musicals i una veu que transporta a un món interior molt especial. A dalt a l’escenari, navega acompanyat incondicionalment de la seva germana Marta Roma al violoncel, els guitarristes Pau Figueres i Guillem Plana –bateria de Macaco-, Dídac Fernàndez i el baixista Miquel Sospedra.

A l’Artesà, al bell mig de la Vila de Gràcia, tal com ens diu el músic d’Osona, estem a punt de celebrar la resurrecció d’una altra vida de les cançons, de descobrir què hi ha de constant i de variable en una melodia i una lletra si en transformem l’ADN. El concert-bateig comença amb “Alguna cosa se’ns està escapant” versionada en castellà a ritme de kúmbia, “Alguna cosa se nos està escapando”, perquè en aquest món que corre a marxes forçades se’ns escapen coses essencials i en Guillem ens ajuda a aturar-nos i agafar-les al vol. Amb “Estoy tan perdido”, descobrim com una cançó trista, si li canviem el to de menor a major, deixa de ser-ho, com la vida mateixa. Amb “Volando junto a ti”, trobem una llei no escrita per la qual quan unes coses pugen altres baixen, quan una cosa va avall falta poc per anar amunt i, així, estem en constant moviment, tendint a l’essència natural de de l’equilibri. Com les melodies d’en Guillem i tota la seva essència.

Guillem Roma és Doctor honoris causa en connectar persones, vivències, senyals, mots i sons. Ens explica que des de petits ens han ensenyat a separar, a l’escola hem estudiat les matèries per separat, però absolutament tot està connectat, com l’univers, i com molt sàviament ens canta a “Connexions”. Descobrim una “Oxcitocina” més rítmica, a tall de sons cubans. De la veu de Maria Rodés ens arriba “Dejarnos ir”, una cançó inspirada amb el riu Ter, que ens explica que les coses són reals quan són lliures, com l’amor, seguida del “El salt”, una cançó que era de desamor i ara és d’amor. Amb “La tendència natural” tot resta en equilibri, perquè la música té aquest poder, com un meteorit que cau a la Terra i ho posa tot a lloc, com tota ferida té la tendència a cicatritzar. A l’escenari puja un convidat especial, Rogeli Herrero, guitarra, percussió i veus de Los Manolos, i ens regala “El teu llit” rumbejada a mode de festa, tal com el dia es mereix.

El torn dels bisos és especial, com tot el que ens duu en Guillem. Una cançó votada pel públic, que finalment es tradueix en “Senyals”, i una cançó única i irrepetible, que mai s’ha tocat en directe i mai més es tocarà. I el manlleuenc baixa de l’escenari i s’uneix amb tots nosaltres, perquè és i no pot evitar ser proper, creant un camí al seu voltant i regalant aquella energia embriagada de caliu. Un caliu molt especial que ens connecta a tots i transporta als creadors a crear, com han fet les manresanes Clàudia Viladrich i Marta Albet, que per aquest Sant Jordi ens han dut un nou llibre amb pròleg del nostre Guillem Roma, “Connectant instants” (Edicions 96, abril 2019). Les autores, seguidores incondicionals del músic osonenc, també juguen a connectar, connecten poemes i imatges, aparentment desconnectades però connectades en essència i esperit. El llibre, amb 65 fotografies a tot color, està introduït per una cita dela cançó “Connexions”, perquè les autores estan convençudes, com en Guillem, que en aquest món tot està connectat, i tancat per una cita d’”El teu llit”, per llegir-ne les històries del dret i del revés i, a l’acabar, convidar a, tornar-hi. Com diu Guillem Roma al pròleg, “Hem accelerat el món. L’hem escalfat, l’hem transformat i hem pressionat l’accelerador fins al final. Ho hem fet tant, que sembla que hem perdut els punts de suport. Així que agafeu-lo fort perquè és un punt de suport per no perdre’s en la velocitat d’aquest món accelerat”. El poder de la constant i la variable, la màgia d’en Guillem. I tu, t’animes a reinventar ?
 

Mots clau: CAT, Centre Artesà Tradicionàrius, Claudia Viladrich, Connectant instants, Edicions 96, Guillem Roma, La constant i la variable, Marta Albet