Article

Suaus

Suaus, Daniel Ruiz-Trillo, poesia, poemari, llibre
El poemari Suaus de Daniel Ruiz-Trillo ens ofereix una geografia literària compartida, que malgrat que el nom sembla indicar un xic diluïda i difuminada, alhora, té uns límits molt marcats: Catalunya i ses illes, els seus fonaments. Tot i que, de tant en tant, i ja explicarem el perquè més endavant, xuta alguna pilota fora del camp de joc. En aquesta geografia literària compartida podríem dir que conflueixen uns paisatges musicals i gastronòmics persistents, que han amarat el poeta al llarg de la seva vida, per revitalitzar-lo. Talment va fer el Modernisme amb la societat catalana. I d’on continua bevent el seu discurs vehement perquè tots “dadaïtzem el gest maldestre”. Rutes que Trillo pretén enregistrar a la nostra memòria, per sempre, com una llista de Spotify Premium, però inesborrable. “Els cantants del llibre”, “Els escriptors del llibre” i els “Llocs i coses del llibre” en són una mostra molt ben elaborada que transcriu a les darreres pàgines de Suaus. Us asseguro que tindreu ganes de fer un Kit Kat en la vostra rutina per circumnavegar aquestes illes i maresmes, pobles i ciutats del poeta, amb una maleta retro plena de llibres i un radiocasset. Llavors, i només llavors sentireu el vent que us acaronarà les galtes i la sorra amb sal als llavis. Sí, així és Suaus, com la sèrie Aquellos maravillosos años, “Mentre escolto la trompeta/ del gran Amstrong,/ recito vint-i-dos versos, / un per cada parpella/ dels teus ulls” matisa el poeta al poema “La
llum dels teus ulls”, d’un Romanticisme extrem en un no temps on Trillo construeix el seu jo interior d’arguments irrefutables; l’omple d’innocència i esperança, sense donar mai res per perdut, és pacient. Sap que la poesia i la música l’acompanyen
eternament pels cicles naturals de la seva vida, per totes les estacions que punyen amb força a Suaus i es deixen veure, malgrat que la Tardor no cavi la mateixa presència. El blau de les paraules de Suaus vol ser freqüentment vermell, però és rotundament blau mediterrani. Potser Daniel Ruiz-Trillo s’imaginava com a component del grup de música rock dels anys vuitanta nascut a Ourense, Los Suaves. Reivindicatiu. Tenien aquella cançó: “Dolores se llama Lola”. O potser vol ser, el darrer cantant de la seva pròpia llista de Spotify Premium i regalar-nos “un somriure vermell” al final, com en el primer poema de Suaus: “Algun dia”, i que sigui un hit que suavitzi amb notes lleus i curoses els dels seus predecessors. Per tant, aquest poemari ens dibuixa un futur captivador, a la salut dels lectors, això sempre. Ja que per Trillo mai pot faltar una cervesa a casa o un bon vi a la taula, més, si és de l’Empordà; la recerca del plaer és una prioritat pel poeta (com els goliards en el seu moment, a partir del S. IX e.), de fet Trillo va publicar el 2012 els 40 plaers. A Suaus queda sovint palès. Em transporta al Robaiyat (Cançons de beure) del poeta portuguès Fernando Pessoa, als versos de Mario Benedetti que reciten així: “No te rindas que la vida es eso”, “aceptar el reto”, “Porqué existe el vino y el amor, es cierto”.

Com a bon amant del joc i l’experimentació (que es permet més d’una llicència poètica), sobretot, del joc de paraules que ens té acostumats en Dani, a aquest poemari no li manquen els palíndroms —fins i tot reiterats en un mateix poema com a “Ama” o el mot palíndrom al poema “Encara”—, l’acròstic “Ele” que també fa un palíndrom, les anàfores, els asíndetons —per tal d’accelerar el ritme de la frase—, els paral·lelismes, les al·literacions —com “que si caus riu, / i si rius cau”—, les enumeracions, les metonímies —“un llençol fet de Nutella”, monosíl·labs —potser perquè menys sona a més—, la rima conjugada fàcilment en poemes lliures les estrofes dels quals són, generalment, de quatre i cinc versos curts o llargs (sense acabar de fer quartets o quintets), el llenguatge de nova
generació —com “sudokus”—, els anglicismes a la catalana —“les love songs parlen de tu”—, els mots com “xandall” d’origen francès, etc. Sempre per un català més ric, àgil i senzill que em recorda al llibre de l’Enric Gomà, Canvi d’agulles, on Màrius Serra escriu la seva. 

Si ho meditem amb profusió, Suaus és compromís (a més a més al moviment feminista, a un sistema ecològic, símbol del qual, per Trillo, és la bicicleta i al món de les malalties visibles i invisibles per integrar la diferència —un exemple n’és el poema “Laura Jareño”. De fet Trillo va publicar el 2003 Fibromiàlgia i tu). Suaus és un cant a la vida, a l’amor i a la llibertat. Alhora és una classe, no només de literatura universal i local —amb autors com Kavafis, Giacomo Leopardi, Joan Salpat-Papasseit, Maria Mercè Marçal, Cristina Company, etc.—, sinó, de tot el que és universal i local com en són els seus paisatges musicals i gastronòmics integrats en bells paratges. En resum, talment diu el més que cantant Joan Dausà en una entrevista que li fan a TV3, “tot el que passa a nivell social, passa a nivell individual. I convida a ser forts i positius”. Un joc constant entre la perspectiva local, global i universal o còsmica del
món. En Daniel Ruiz Trillo ho sap, al llarg de Suaus ho deixa palès. S’ha de ser molt valent i haver sostingut una solitud severa per arribar a aquest estat de consciència i tenir autèntics valors establerts, com Francesc Torralba aconsellaria en el seu llibre El valor de tenir valors.

Deixeu-me que us sigui franca per dir-vos que si Suaus fos un vi atrevit, es diria... Me la jugo. El 10% de la venda de cada poemari va a parar a Univers Àgatha, una associació solidària que busca la sensibilització amb el que representa la problemàtica del trastorn de l’autisme per “reivindicar, transgredir, etc., amb les armes de les quals disposem: poesia, narrativa, música... 

Mots clau: Suaus