Article

Un viatge de plaer

(d'en Pep Julià)

En espècie l’amor, encens i sàndal perfectament, i volen ells amb carrosses immaterials i feixugues d’or i ocres, a parís-santa-la-closca, i el menjar bretó o alsacià es fa record de banderetes i patxanga, si és que han de passar per la guixeta pública i un segell i dos certifictats, dues línies de conversa, parís, entre la costura xic dels teus texans i els cabells del cristo o a l’estil d’una poma, dos certificats més, i que si és que t’has llegit l’última d’aquell, d’aquell és a dir un sudamericà de moda o un jueu molt molt brillant, i tots dos a la cartutxera, que és que s’ha d’acumular sàndal i encens i lluir el reflex lluent d’uns mots sobre la moda, la moda de debò, la moda excelsa i compromesa, un zeugma de salons i plomes i una mena de manila, al barri de sant pere, i de l’altra els viatges a l’eldorado i califòrnia, pasta fàcil, un viatge cada cop més vulgar, i serà avorrit de rutina i falta de públic, un viatge de taxació, és a dir que mentrestant ni els camells ni els patges ni els concubins ni les concubines ni els reis injectats de tanta democràcia i les progressions geomètriques de la vanitat, mai ningú no caga ni pixa ni sua ni vomita foie-gras ni pas cap re, cosa que recorda aquella pell un pèl plomissada o llisa dels baixos d’un capó, o del coll lluent i flexible d’una gallina, incidits d’uns dits gruixuts bruts de fem i de sang, que es rebenta i escup la llardor que mengem els gossos: freedom is…

Mots clau: Pep Julià