Article

Pluja de ball i estrelles

El passat dissabte 12 de març es van commemorar al Teatre Tívoli de Barcelona els 70 anys de la pel·lícula “Singin’ in the rain”. Just davant del teatre, la banda de swing Los Boozan Dukes va oferir un concert d’una hora de durada, recuperant la música criolla de Nova Orleans, junt amb la somrient claquetista Piri Taps, acompanyant les notes de la banda amb una aparent senzillesa de joc rítmic de peus gens fàcil d’aconseguir. En un dia de pluja, ideal per a l’ocasió, es creà una ambientació vintage al bell mig del carrer Casp, transportant al públic i vianants curiosos a l’època que transcorre la pel·lícula i ara, el musical, que segueix en escena fins el 18 d’abril, de la mà d’Àngel Llàcer i Manu Guix, amb la productora “Nostromo Live” i les espectaculars coreografies de ball de Myriam Benedited. Aquell vespre, alguns dels actors del musical arribaren a mode d’entrada triomfal amb cotxes d’època i vestits de gala, tot amenitzant el concert amb ball per l’ocasió i regalant el glamour de les estrelles de la gran pantalla propi d’un moment àlgid per l’èxit escènic dels anys vint.

Una hora més tard, s’obrí el teló. Teatre, dansa, cant, delicada escenografia de delicada elegància formal i estètica: tot en un. Més de trenta actors i ballarins que conflueixen al punt àlgid d’un escenari cobert de pluja on, espectacularment, les sabates de claqué segueixen repicant meticulosament i enjogassada, sense desviar-se per l’efecte lliscant de l’aigua. Mitja part. Necessària per deixar l’escenari com si cap gota hagués caigut i seguir la funció amb el públic captivat. Una escena espectacular i gens habitual ni senzilla al món de les arts escèniques.

Un espectacle per a tots els públics, amb l’humor present al llarg de tota l’obra, protagonitzat especialment per l’actriu Mireia Portas, com a Lina Lamont, amb el paper d’actriu de gran bellesa i sensualitat externa i pocs dots vocals i[U1]  virtuts personals. El fil conductor argumental és la d’una història d’amor -i d’humor- ambientada en la irrupció del cinema sonor a Hollywood als anys vint, protagonitzada per Ivan Labanda, com a Don Lockwood, i Diana Roig, com a Kathy Selden. El fantàstic guió de Betty Comden i Adolph Green, descriu amb ironia la transició del cinema mut al sonor i les dificultats professionals i artístiques per adaptar-s’hi.

La pel·lícula, estrenada el 1952, amb música de Nacio Herb Brown i Arthur Freed, i dirigida per Kelly i Stanley Donen, és reconeguda com el millor musical de la història per l’American Film Institute. I, des de la passada tardor, els nostres escenaris li han volgut retre homenatge.
 
Deixa que caigui la pluja, obre el paraigües. Balles?

Fotografia de: Laia López Gelats