Poemes de Carles Renau

Herois anònims

Segar-se el son i sentir la presència

difuminada dels teus ulls valents:

 


Fràgils herois de pluja dansen

sota la tempesta amatent.

 


Ballar al son de la teua mirada

sense parar de girar ni un moment

la cançó al tocadiscs de la memòria,

d’on fugen totes les veus del present.

 


Drecera de tantes croades,

refugi de tants sofriments,

de tantes estones, recer.

 

Vés al poema sencer

No s'endurà el mar

No s’endurà el mar la petja dels cossos

ni cap estimball dels que ara es desfan

entre udolades d’escuma i salobre.

 


No bufarà amb el vent el tebi alè,

ni les marjals terra endins no en sabran

de les runes que hem colpit amb afany.

 


Tanmateix, he vist com els crancs cercaven,
inexorablement, entre les deixalles de la sorra.
Esdevindran, potser demà, llogaters d’allò que per un moment fou nostre?

Vés al poema sencer

Pedra que rodola

Quan pren embranzida el codolell,

retopant pel barranc amb les pedres

de la mateixa família que ell,

barrejant-se amb retrucs de certesa

-que ja mai més no tornarà enrere-,

és el moment d’alliberar runes

i sepultar-lo per sempre més?

 


Al capdavall, ja ho diuen:

pedra que rodola no cria molsa.

 

Vés al poema sencer

Like a rolling stone

Quan pren embranzida el codolell,
retopant pel barranc amb les pedres
de la mateixa família que ell,
barrejant-se amb retrucs de certesa
-que ja mai més no tornarà enrere-,
és el moment d'alliberar runes
i sepultar-lo per sempre més?

Al capdavall, ja ho diuen:
pedra que rodola no cria molsa.
Vés al poema sencer
Més poemes