Nadal sense llum
Reneix en mi l'infant que dormal llindar de la pobresa,
el que cerca on reposar el cap
avergonyint-se de sospirar
en tou coixí que molt no tenen.
S'acosta Nadal,
i sembla d'obligada alegria.
S'acosta Nadal,
i només l'escalf d'un brindis
ens infondrà energia
per esgrimir afany d'oblit i d'espera.
S'acosta Nadal,
i Catalunya plora pels empresonats,
mentre pretenen salvar-nos
d'una malentesa boira.
Clar és el nostre cel
i clares les nostres idees,
propòsits que volen esmenar
mans antagòniques i violentes.
S'acosta Nadal!
Encarem l'esdevenidor
amb joia ferma.
Pintem-lo assolellat;
amb càlid groc de confiança.
I felicitem-nos per rebre
la màgia d'una Nit
que sol regalar estrelles.