Mel agredolça

Si la mel es fongués entre els meus dits,
quan a cada petó t’acariciés fins l’infinit,
podria alleujar la teva amargor estesa
per un cor que ha patit la cruesa.
 

Ets l’equilibri agredolç,
un punt d’encontre,
entre la lluna i el sol,
entre tu i jo.
 

Estimar-te és fàcil,
amb tu res és estàtic,
els dies desapareixen
quan les nits amaneixen.
 

I quan em miro en el teu mirall,
trobo un jo que no he vist mai,
un ésser sensible i dolç,
que regalima cada racó,
del teu sensual i bell cos.
 

Res més gran que tu,
l’univers només és fum.
 

Tu seràs
qui caminarà al meu costat.

L’ampolla és buida

El sòl és molt fred.
L’asfalt està estès.
Sense sortida, el carrer.
De cartró, la meva pell.
Caminen frenètics rius de gent.
I la meva calma retardada
és la solitud del present.

Fa olor a fems
la metròpolis candent.
L’ampolla és buida a terra.
Ja no és cap consol de penes.
Sense cap calor a les venes,
ensumo tristor d’incomprensió.

I s’atura el meu temps,
mentre les passes alienes
no són més que pressa al vent,
que quasi em trepitgen,
que ni em miren,
que m’obliden,
abans de retenir-me,
en el pensament.
Sóc una vergonya per ells.
I elles em temen.
I tremolen, també.

Rodo mons,
als suburbis del perill.
En casetes del diner
m’esguardo de la pluja,
fins que em tornen a fer fora.
I el meu cansament em plora,
per no poder tenir un espai,
que em deixi per fi descansar,
que em pertanyi indefinidament.
Només tinc una casa imaginària
I les meves coses marejades,
dins un carro dels grans magatzems,
amb una roda que no va bé.

El món és aquesta roda.

Cerquem els límits

Fora cabestres

Trobades enyorades dins la mar en calma.

Esperen sense treva la lluna blanca,

Que caigui sobre el llit d’aigua

I suri entre onada i onada. 

Llum lunar màgica,

Vius dins el somni

sota els fòssils

-ancestres- 

Fora cabestres.

Llibertat salvatge.

Hores de bagatge,

Dins la natura, fura. 

Trobarem aquella son

que ens farà somniar

sense cap mena de tro,

només un munt de petards

per a celebrar

que la nostra veu

té peu

-ferm, infinit-

Passa a passa

Passa el temps

I s’escorre

Com l’aigua a les mans,

Entre els dits... 

c

a

u 

a terra...,

morint,sense treva.

La llum es mor

No cerquis

Petoneja’m tot el cos

Eternament present