Nascut a Figueres (Alt Empordà, Catalunya) l’any 1979, Daniel Ferrer va llicenciar-se en els estudis de Filologia Catalana el 2001. Actualment, treballa de professor de secundària a l’escola Paula Montal, de Figueres, i col•labora en algunes publicacions, com el setmanari Empordà i la Revista de Girona. A banda de fer esport i de passar estones amb la seva esposa i la seva filla, és un lector voraç, de la Bíblia i d’altres obres de la literatura universal i catalana, i un afeccionat a l’escriptura. De moment, ha vist publicades en forma de llibre tres de les seves obres: Els amics d’en Dalinet (Bròsquil, 2004), La terra de Lavínia (Brau, 2009) i Esperances (Òmicron, 2010), i actualment està preparant un quart volum integrat bàsicament per minirelats i contes molt breus.
Daniel Ferrer és un entusiasta de la literatura, perquè permet imaginar les històries i crear-ne de noves. La literatura és motor de més literatura. En canvi, avorreix el cinema, que ja dóna les imatges i la història fetes. Si hagués de triar tres obres d’entre les de la seva biblioteca, sembla clar que les que mai no agafen pols són la Bíblia (sobretot el llibre d’Isaïes, traduït pel filòleg Joan Ferrer), l’Odissea d’Homer traduïda per Carles Riba i El carrer estret de Josep Pla.