La runa del matí
M'estic ben sola damunt restes de runesque l'adolorit cor ha anat desenterrant
mentre camino en una búsqueda incontrolada
cap a una direcció desconeguda allunyant-me,
allunyant-me ràpidament de la pesada soledat
que m'invaeix i em traeix sense concessió.
Necessito una amplificada satisfacció
un viatge enriquidor que em faci oblidar
tanta desil.lusió i tanta desolació
un amic i un sentiment que prometi i resti
immòbil al meu costat sense parlar
tan sols mirant-me i cercant un plor inextingible
i així en la meva soledat saber-me viva
explorant i mutant en cada nova volta
que la intensitat del moment em porta i
cridar ben fort que sóc una fulla
sense intenció entre la runa del matí.