Poemes de Daniel Ruiz-Trillo

Apunta bé

Quan et llencis a l'aigua
apunta bé recordo que em deia la tieta
allà al Solsonès, mentre una cançó
de Mishima s'escola per la galeria
deixant enrere el perfum dels teus cabells
de vainilla. Era un dilluns i et vas posar les ulleres noves.
L'endemà, vam sopar al Leccabaffi.
Vés al poema sencer

Tendresa

Fiquem els peus a la piscina
del Vanilla Sky. Devorem el dinar
de Kawasan Falls. Voltem pel mercat
de la fruita de Moal Boal. Llegim Màrius Serra
al pati de na Magdalena. Fem un pícnic a la
pineda al costat dels teus nebots i, al vespre
i estirats al sofà, cerquem a internet
la paraula tendresa.
Vés al poema sencer

Entre classe i classe

Entre classe i classe
ni prenc cafè ni Sugus blaus,
només penso en tu
i em venen al cap les
delicioses paraules
de l'Arturo Fuentes
i la melodia llunyana
d'una cançó de Txarango
i et sento a prop,
com el subratllador groc
que aviat prohibiran
a totes les aules.
Vés al poema sencer

Avui passejaré

Avui passejaré per la Rambla dels teus ulls,
miraré el cel de la teva mirada
i el bosc dels teus cabells.

Avui llegiré les línies del teu pijama,
el drac serà l'elefant blau
i les línies del metro seran les del jersei.

Avui hi haurà dues roses,
una a cada galta teva,
i sortirem al carrer imaginari.

Avui passejaré pel ort
de les teves freses, les dels
vaixells que arriben i les
de les naus que salpen.

Avui lluitaré per tu,
amb l'espasa del somriure
que dibuixem junts a la cara.

Avui serem llegenda,
creixerem junts i viurem el dia,
avui seràs una flor i t'ho regalarem
tot i més.

Avui no hi haurà cap princesa,
perquè junts construirem
la república de l'amor.
Vés al poema sencer

Llavors

Llavors devia tenia dotze anys,
un dia i set mesos quan
el futur era una porteria
de futbol i el món
acabava el 28 baixos
del carrer de l'Alzina,
on fèiem la innocentada
de trucar i arrencar a córrer.
Llavors, no m'imaginava
ni el gust dels teus llavis
ni el color dels teus ulls,
i l'única música que coneixia
era la de Duncan Dhu.
Vés al poema sencer

L'Àgatha al sofà

No puc dormir,
no puc descansar,
no puc pensar,
tot el meu univers és l'Àgatha al sofà.

No puc estudiar,
no puc fer deures,
no em concentro,
només veig l'Àgatha al sofà.


Cada mos és un follet,
cada torrada és un tros de bosc,
cada tall de pernil és un tros de vida,
cada pam de taula és un món per descobrir.

Miro endavant i veig un home amb un gran cor,
miro a la dreta i veig un mestre dels endollables,
miro a l'esquerra i veig el meu amor
i, més a l'esquerra encara,
l'Àgatha al sofà.
Vés al poema sencer

Cada instant

No m'he perdut mai
pels passadissos d'aquest tètric hospital,
ni intentant desxifrar la pantalla
que parla del cor de la teva mare.

No m'he perdut mai a les grades del Camp Nou,
ni Rambla avall una càlida tarda de Sant Jordi,
ni tan sols entre les paradetes de llibres.

No m'he perdut mai al laberint d'Horta,
ni a la fageda d'en Jordà,
ni a les muntanyes del Canigó.

No m'he perdut mai
a les ones de la mar
en una cala de Mallorca,
ni a les carreteretes del Delta de l'Ebre,
ni pujant a peu a Montserrat.

Només m'he perdut 
en els teus ulls,
cada dia i cada instant.
Vés al poema sencer

Ets la calidesa

Ets la calidesa que em cal,
l'abril de la tardor
i la llum de la nit.
Ets la fruita de tot l'any,
braç acollidor
i fugida del parany.

Així m'agrda tot. I més.
Vés al poema sencer

La llum dels teus ulls

La llum dels teus ulls
em recorda els dibuixos de manga
de la façana d'una antiga discoteca
del Vallès,
on mil adolescents feien cua
per aixoplugar-se d'aquesta
pluja que cau lenta
però persistent.
Mentre escolto la trompeta 
del gran Amstrong,
recito vint-i-dos versos,
un per cada parpella dels teus ulls.
Vés al poema sencer

Al pare

Et vull dir, des d'aquí, en aquesta terra estimada
que siguis in siguis sempre ets amb mi,
ets el meu pare, i cada vegada
que jo et miro tu em marques el camí.

Tu sempre ets clar com una matinada,
i no m'agrada gens veure't patir,
ets exemple del que ets la culerada,
també com jo, hi poses els cinc sentits.

A cada pas, la vida fes novella,
no et vull sentir laments ni cantarelles,
amb força i cor saltaràs els esculls.

Ítaca és la desitjada illa,
per qui totes les nostres veus brillen,
s'eixampla el cor i ens somriuen els ulls.
Vés al poema sencer

La tieta

La vida és una bala de palla
i un piano al balcó,
és quan somrius cada tarda
i me'n regales un esbòs.

La vida és una bala de palla,
i la balles com una cançó,
apresa al piano amb paciència,
o un gelat i un sandvitx al balcó.

La vida és una bala de palla,
és que m'abracis a totes les fotos,
és lluitar contra un mur que calla,
o passejar en bici o en moto.

La vida és una bala de palla,
si us plau, salta-la,
una i una altra vegada.
Vés al poema sencer

Noia de vidre

Contra la violència de gèneres
Noia de vidre, et dono permís
per aturar el tic-tac del rellotge,
per buscar l'amor lliure
i per llençar els miralls trencats
i la ferralla del mercat.

Sé que estàs tipa de tant dolor,
per això et dono permís
per trencar l'anarquia
dels codis genètics
i els punyals del silenci.

Et dono permís
per mirar per la finestra
i respirar una alenada d'aire nou,
i diferent, rere les flors.

Et dono permís per llevar l'àncora
i navegar pels mars
de l'esperança.

Donem-nos permís
per emborratxar-nos
amb una copa de llàgrima
de cava,
amb passes fortes i segures.

Escopim sobre
els escurçons maleïts
i s'obrirà la porta,
i la tendresa tornarà.
Vés al poema sencer