Daniel Ruiz-Trillo

Cada instant

No m'he perdut mai
pels passadissos d'aquest tètric hospital,
ni intentant desxifrar la pantalla
que parla del cor de la teva mare.

No m'he perdut mai a les grades del Camp Nou,
ni Rambla avall una càlida tarda de Sant Jordi,
ni tan sols entre les paradetes de llibres.

No m'he perdut mai al laberint d'Horta,
ni a la fageda d'en Jordà,
ni a les muntanyes del Canigó.

No m'he perdut mai
a les ones de la mar
en una cala de Mallorca,
ni a les carreteretes del Delta de l'Ebre,
ni pujant a peu a Montserrat.

Només m'he perdut
en els teus ulls,
cada dia i cada instant.

Vés al poema sencer

Ets la calidesa

Ets la calidesa que em cal,
l'abril de la tardor
i la llum de la nit.
Ets la fruita de tot l'any,
braç acollidor
i fugida del parany.

Així m'agrda tot. I més.

Vés al poema sencer

La llum dels teus ulls

La llum dels teus ulls
em recorda els dibuixos de manga
de la façana d'una antiga discoteca
del Vallès,
on mil adolescents feien cua
per aixoplugar-se d'aquesta
pluja que cau lenta
però persistent.
Mentre escolto la trompeta
del gran Amstrong,
recito vint-i-dos versos,
un per cada parpella dels teus ulls.

Vés al poema sencer

Al pare

Et vull dir, des d'aquí, en aquesta terra estimada
que siguis in siguis sempre ets amb mi,
ets el meu pare, i cada vegada
que jo et miro tu em marques el camí.

Tu sempre ets clar com una matinada,
i no m'agrada gens veure't patir,
ets exemple del que ets la culerada,
també com jo, hi poses els cinc sentits.

A cada pas, la vida fes novella,
no et vull sentir laments ni cantarelles,
amb força i cor saltaràs els esculls.

Ítaca és la desitjada illa,
per qui totes les nostres veus brillen,
s'eixampla el cor i ens somriuen els ulls.

Vés al poema sencer

La tieta

La vida és una bala de palla
i un piano al balcó,
és quan somrius cada tarda
i me'n regales un esbòs.

La vida és una bala de palla,
i la balles com una cançó,
apresa al piano amb paciència,
o un gelat i un sandvitx al balcó.

La vida és una bala de palla,
és que m'abracis a totes les fotos,
és lluitar contra un mur que calla,
o passejar en bici o en moto.

La vida és una bala de palla,
si us plau, salta-la,
una i una altra vegada.

Vés al poema sencer

Noia de vidre

Contra la violència de gèneres

Noia de vidre, et dono permís
per aturar el tic-tac del rellotge,
per buscar l'amor lliure
i per llençar els miralls trencats
i la ferralla del mercat.

Sé que estàs tipa de tant dolor,
per això et dono permís
per trencar l'anarquia
dels codis genètics
i els punyals del silenci.

Et dono permís
per mirar per la finestra
i respirar una alenada d'aire nou,
i diferent, rere les flors.

Et dono permís per llevar l'àncora
i navegar pels mars
de l'esperança.

Donem-nos permís
per emborratxar-nos
amb una copa de llàgrima
de cava,
amb passes fortes i segures.

Escopim sobre
els escurçons maleïts
i s'obrirà la porta,
i la tendresa tornarà.

Vés al poema sencer

La gràcia del teu gest

No et comunicaves, però la gràcia
del teu gest fred i dolç
ho deia tot, sense paraules i amb mil
silencis de neu.

La xocolata calenta que tu preparaves
era una rutina invariable
que t'atreia cap a tu mateixa,
en un viatge infinit de melodies interiors
que t'allunyaven de la gent.

El teu univers, més enllà de l'aigua
que queia i de la tarda que passava,
era un cel tan melancòlic i roig
com els préssecs del mercat
del Carrer Major.

Aquells freds grisos d'hivern
et feien perdre l'interès
per la realitat i t'aferraves
a la cortina, groga i bruta,
mentre el teu esguard romania perdut
en el bastó de l'avi del carreró,
amb aquell gest tan fràgil
com els teus ulls, impassibles
i impossibles.

Vés al poema sencer

Aura meva

(A Un Tal Pere)

Si véns, Aura meva,

si véns i tu vols,

amb cara de festa

i amb nas de cigró.

Si véns blanca i tendra

et diré un secret,

que tu ets la més bella

que naltros hem fet.

Si vius a ca nostra

sabràs que un infant

és dolç com les postres

que es fan i es desfan.

Et miro la cara

i la mel dels ulls,

que tu m'has fet pare

i me'n sento curull.

Vés al poema sencer

Boomerang

T’han regalat un boomerang,

l’agafes, l’abraces i passes

els dits al llarg de la fusta;

llavors, puges al terrat,

fas aquell moviment tan teu,

aquell que només tu saps fer,

i que et manté allunyada de tot.

L’aferres amb la dreta,

et mous endavant i endarrere,

el fas volar

i la teva imaginació

el segueix.

Al cap d’una estona,

tornen tots dos.

Vés al poema sencer

La rosa als pits

D'un roig encès tu m'has pintat la vida,
d'un rosa fluix tu m'ensenyes els pits,
mentre el meu cos respon a aquell crida
dels ulls castanys que mostren un somrís.

Quan tu has entrat han florit els carrers,
ara, ja ho saps, em toca entrar a mi,
no hi ha cap por, ni lluites ni guerrers:
sols rosa als llavis i amor al meu dit.

Brotaran els somnis d’un nou dia,
esclata arreu la joia del destí,
a cada pètal una nova resposta,
ens casarem quan arribi la posta.

Vés al poema sencer