Poemes de Gabriel Maria Pérez

Personatge rutinari

M’empasso masses hores


fora de casa.


El treball m’empeny a perdre paraules


lluny dels sentiments.


Em barrejo entre ànimes sense ànima,


un escull de ments distorsionades,


una tanca d’una duana entre tres pols:


la vida, la lluita, l’estrès.

 


Sóc una peça més


uns peus més


unes cames més


un cor resseguint un rol


de personatge rutinari:


esperit amagat.

 


A casa visc el temps cansat


lluny de la feina.


La vida m’empeny a jugar realitats


fora de buidors.


Em barrejo entre ànimes plenes d’esperit


una llacuna de ments fusionades,


una porta d’un embull entre tres pols:


la vida, la lluita... l’estrès...

 


Sóc una peça més


uns peus més


unes cames més


un cor resseguint un rol


de personatge rutinari:


esperit amagat.

Vés al poema sencer

El missatger

El missatger


ja no em porta missatges


i el meu cant surt anegat


d’aigües sense humitat,


gola ressecada


dins un recipient sense mots;


un punt a part en l’espai,


el de les lletres rodones


sense sentit ni color.

 

 


Rabent el dolor fuig


i l’encens de la paraula viva


s’esfilagarsa damunt l’esperit,


el que va ocultament assedegat,


seny ajupit


d’entre vibracions de l’interior;


un ésser amb caliu viu,


el de les lletres rares


amb olor a dolçor llisa.

Vés al poema sencer