Poemes de Glòria Bassols

Capvespre de coure a Terrafort d'Empordà

   (2n premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)

En roja vesprada de tardor, a dins la mirada,
un matís exaltat d'una fembra de foc i cel,
que, com l'aram, s'afaiçona des de l'arrel,
fa transmissor d'energia i insinua l'albada.
Al Terrafort d'Empordà fa vent de música.
A ponent de la mar, un noble coure antic,
que destil·la repòs i una jornada ja marcida,
desafia memòries i la llei de l'oblit.
En roja vesprada de tardor, al món un color,
el que accepta conquerir el foc i els instants,
per engendrar virginals rosades dins el cor,
després de nits d'estrelles, carícies i cants.
Al Terrafort d'Empordà, s'alça damunt del plom
un mirall de teulades, i s'esvaeix aquell gris
que se'ns apodera quan no sabem qui som,
perdem el gest i ens turmenta l'anhel de paradís.
Vés al poema sencer

Respirant a Cap Ras

                                   (2n permi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)

Inhalo esquitxos de sal i ofrenes d'oceà
i surten les pors de les nits i un crit de plom.
Si l'univers fos un cant, respiraria a l'Empordà,
exhalaria condemnes i fletxes mal clavades.

Vull dir-te que hi ha tanta vida que apareix
en el viatge del mar; i jo, en el meu sospirar,
proclamo la seva paternitat, el blau m'ungeix
i, en els seus corrents, la temença de l'atzar.

Inhalo un missatge poderós, un cant mariner
i surt un alè d'ombres, malsons de fang i mentides.
Si l'univers fos un cant, voldria un cant rialler,
que exhalés les basardes, pel temps, ja occides.

Vull dir-te que se m'obren les portes d'un altar
de presència, un sentiment de sirena reneix.
Sol·licito, de la pedra, el seu etern callar.
Expiro completament tot el que no serveix.

 
Vés al poema sencer

Alquímia del vent del nord

                                   (2n premi dels Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)

Assota fort el vent del nord,
sacseja els pensaments anodins,
ens despulla d'andròmines
i, per les venes, inocula l'aire.

Deixa erma tota ambigüitat,
dúctils brillantors a l'herba,
argentades les paus d'oliveres
i estranyes les hores dels dies.

És un alè cercant el sud
que fa volar besos i sortilegis,
l'afany dels núvols i les ombres
i ens fa súbdits del seu ritme.

Poderós drac d'extenses ales
que mai ningú no pot veure.
Tot el paisatge es desvetlla,
res no pot reposar davant seu.

Engendrat per la boira,
en jocs coronats de sols.
Les muntanyes l'empenten
per concedir-li la ferotgia.

El coneixen bé l'estepa,
les vinyes de braços oberts
i els penells en les teulades.
A pols, parlen de la seva força desbocada.

Potser és també, el vent del nord,
un buf de misteriosa Llibertat
una promesa de canvis profunds
i un embat perquè arrelem fort?

 
Vés al poema sencer

Tast de bosc altempordanès

(segon Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)


L’atac potent 
de l'alzinall, el pi, els romanins
en terres aspres i inquietes
amb aromes de mar i puixança
i molta bravor balsàmica,
en passant pel nas,
recorda la grandesa 
ardida de l'Alt Empordà.

Mentre es desplega 
una fresca simfonia
d'intensitats de vent
i d'aus fent camins de cel
que insinua les latències,
fa tancar els ulls
i obliga a inspirar
l’embruix d’aquest país.

És el regal d’un instant,
un interval d'afirmació,
que desemboca
en un final etern
~racó de memòries,
encontre amb l'origen~
amb un fons deliciós,
únic i inoblidable.

Un tresor!
 
Vés al poema sencer