Poemes de Isabel Ribera i Carné

Et sedueixo

Et sedueixo amb la mirada,
ressegueixo contorns...
Acarono els teus silencis.
La tarda és un mirall
al contrast de la llum.
Un bagul on hi dormen
els versos secrets,
un espai on disoldre
la solitud que ens preserva.

Ara ets tu qui em sedueix,
amb els ulls del desig,
amb els llavis temptadors,
escrutant els somnis
d'un capvespre desficiós.

I jo em passejo pels teus
somnis delirants...
Seduïda, seduint-te...
Vés al poema sencer

L'aroma

L'aroma del record
deambula en un somni...
En llençols de seda
s'embriaguen els sentits.
Arraulida en el silenci
es desvetlla la son,
i es fa noctàmbula la nit.
Vés al poema sencer

Abriga'm

Abriga'm quan el fred
em copsi la pell,
quan la tremolor 
de les mans
cerquin abric.
Digue'm que plegats
descobrirem nous mars,
boscos on plantar il·lusions.
Digue'm que acceptarem
els designis de la vida.
Dóna'm la tendresa càlida
del teu esguard,
dóna'm el coratge
per seguir sempre endavant.
Mostra'm la bellesa dels mots,
la quietud atemporal,
la saviesa per entendre.
Abriga'm amb les teves mans.
Vés al poema sencer

Confitura de petons

Cerco la tebiesa
íntima del teu cos,
i els llavis de sucre,
amb petons de mel,
de dolçor...
Cerco les plàcides hores,
d'aromes nous,
de pell eriçada
dins la boca del desig.
Cerco els teus llavis
de prèssec,
que em són ara,
confitura de petons.
Vés al poema sencer