L'ocell negre
Parpellegenencara
els plecs marcits de l'aire.
Un immens ocell
en silenci aixeca el vol,
amb el bec encès
i les ales esquinçades.
Porta als ulls clivellats
el mill i el guspireig
on tristament aguaita
la fam de tots els dies
encara per venir.
Al lluny
brilla una almosta
encabida a l'infinit.
Supuren
les mamelles de l'atzur.