Poemes de Marina Antúnez

No tinc por

Punyal de fang, punyal de sang
al mig del pit deixa ferit
fins el plor del més xic.

Un xoc frontal davant del pit,
obert de ràbia i plor en canal,
avui s’ha fet de nit.

Més tard, el sol l’espai corona
i en silenci s’obren les portes,
el dol encara sagna, i fa mal.

I tot jau tort, sembla un lloc mort,
si no fos d’aquests batecs
cada cop més a prop, que...

No callarem, no morirem, no plorarem,
sortirem a omplir els carrers
de mots de mil colors
que diguin el mateix.

#NoTincPor
Vés al poema sencer

Volta i volta

Giravolt sense revolt
a voltes miro el sol
a l’ombra d’un llençol
que penja, de la bugada.
 
Donant voltes al sentit
d’aquest crit, sord, ferit,
avui tot segueix igual,
rodamón sense portes.
 
La ironia del destí t’ha fet,
desesperat amic,
d’Amat-Piniella clau de volta,
i ara la vida sembla torta.
 
 
Vés al poema sencer

Calor

Sinuoses formes es retorcen al sol,
serpents cuegen mentre sona el vent,
sols, sota el sol, estesos d'esma a contravent,
salem la son amb suor silent. 
Vés al poema sencer

La fondue

Si desfàs els què-s
veuràs que l’entès
t’explica els perquè-s
del cor que és fos
pel batec gelós
del carnós mos
dels llavis, dos,
que té el teu bes.
 
Vés al poema sencer

Eco

I l’eco ressona
i ve de lluny
però cada cop és més gran
s’apropa portant un mirall
del voltant des d’ on
menjar-me els mots del món
que roden, valents, amb peus descalços,
i l’eco que arriba rabent
de la gent de l’est extrem,
fins a la porta de casa.
 
 
Vés al poema sencer

Eco-lògic

Sense son ni bon consum
miro el llum on hi ha el teu nom
i amb pols fatal toco el meu fals
tronc ben tort que sobre el cap
m’enganxa el mal del desengany.

Desenganxat d’un arbre alt,
m’han ben fotut, m’han ben venut
per quatre rals, o força més alt,
desenganxant-me del meu pal
on era lluny del teu queixal.

Mira’m on jec, sobre el paner,
duc un gomet que porta escrit
que aquest fruit verd
vol més que val.
Vés al poema sencer

Amb el cor

Si omples el cor de sal
s’eixuguen les llàgrimes,
s’eixuga la sang.
 
Si omples el cor de sorra
no sents res, tot mut,
els records esborrats.
 
Si omples el cor de sucre,
s’enganxa la sola del temps
en un passat massa ample.
 
Si omples el cor d’aigua,
flueix la memòria,
la mateixa, ans tota nova.
 
 
Vés al poema sencer

Cor de bou

Un cor de bou
per a tu tinc ja al cistell
a l'ombra del til·ler que dorm
les hores del vespre dolç
de mel vessada al poal
terrós de fang humit a l'ombra
del til·ler on jau
el cistell de cols
i un cor de bou.
Vés al poema sencer

Soroll de maduixa

Crec, crec que s’enfonsa
la dent al fruit vermell
d’imprudent desig carnal
sense ser sonora, sola
suqueja la teva barba
sota el sol, dolça maduixa
de ventre xupada d’aigua
la gola que t’omple l’aire
del plaer del viu infern.
Vés al poema sencer

Qui sóc, jo?

Volia deixar de ser per ser
qui tu vols que jo sigui
sabent que potser
deixaré de ser
Jo.
 
Vull ser perquè no sóc
qui tu vols que jo sigui
sabent que mai més
deixaré de ser
Jo.
 
Vés al poema sencer