Poemes de Marina Antúnez

Les ombres allargades

Al capvespre, les ombres del desmai s'allargassen.

Mig amagats sota els seus dits de fulles, una conversa no es vol acabar.

L'aigua del riu es branqueja com banda sonora de les paraules.

Sense adonar-nos del temps, se’ns ha fet de nit.

Vés al poema sencer

Si un núvol plora

Quan la pluja s'esmuny
entre escletxes de llambordes i esborancs
és més endins.

L’aigua s’encasta contra els cabells i aigualeix idees,
i desitjos.

S hi apaga el foc i en surt la cendra. I aquesta cendra s'escola, al seu torn, dins el cap
i enterboleix la mirada.

I, de sobte, topem amb una i altra soca per tornar a caure,
sota la pluja.

Quan es fa de nit, els núvols s'emporten els núvols d’aigua.
Hi sobreviu la lluna, persistent.

Vés al poema sencer

Les ombres allargades

Al capvespre, les ombres del desmai s'allargassen.

Mig amagats sota els seus dits de fulles, una conversa no es vol acabar.

L'aigua del riu es branqueja com banda sonora de les paraules.

Sense adonar-nos del temps, se’ns ha fet de nit.
Vés al poema sencer

Setembre

Una fulla em cau al cap,
els núvols s'esquadren com un tauler d'escacs.
El vent fresqueja, al fons, una plaça.
La gent avança encoixinada als peus,
La tardor pica la porta, obre tu.
Vés al poema sencer

Estiu

Rodes, pedals de bici, peus, patins, xancletes, olor de suor, de pols, de sol.

Tramuntana, silenci, hortizons blaus, verds, grocs, violetes, ataronjats.

Cards, atzavares, ginestes, espígol, pins. I pinyons a terra. Mig oberts.

Alba, matí, migdia, tarda, vespre, nit. La llum camaleonitza les hores.

Mosques, mosquits, marietes, cigales, abelles, cuques de llum, dragons.

Dolç de síndria, salat d'anxova, amarg de bitter, àcid de caipiriña amb llima.

Imatges sense paraules, plenes de sentit, i efímeres.

 

Vés al poema sencer

Un mapa foradat

Les agulles de colors continuen clavades al mateix lloc del mapa que quan

vaig marxar l'última vegada, no recordo ben bé quan.

Innocentment, fan budú a tots aquells indrets que he visitat. Amb els seus

colors al cap decoren la geografia del planeta, insinuant fines xarxes amb

forats encara sense cosir.

Avui he clavat una agulla més. De color vermell, que fa estiu.

Vés al poema sencer

Nit de revetlla

Esquitxos de llum dins les mirades d’aigua,
Cels encesos de foc i amb estrelles instantànies,

Olor de sofre entre les voreres
Olor de sucre i fruita confitada
Olor d’escuma de cava

Mans suspeses enlaire
entre rialles
mentre la bengala,
a poc a poc, s’apaga.

Vés al poema sencer

Oda al poeta

Tal vegada, si llegís,
Aprendria a escriure.

Tal vegada, si escrivís,
T’escriuria.

Tal vegada, si això passés,
Tu m’escriuries.

Tal vegada, si tu m’escrivissis,
Jo et llegiria.

Tal vegada...
caldrà que aprengui a llegir
i a escriure.

Vés al poema sencer

Amor de mel

Tota ella rogenca
lliscant per la teva pell,
una gota fins al teu melic
jove, tendre, esborronat.

El degoteig d’una mel,
talment com si descobrís ara,
per primer cop,
la cova improvisada.

Lentament i serena,
el vaivé dels cossos,
i la teva pell
jove, turgent, esborronada.

Ella camina
fins al teu melic
i esdevé més dolça encara
que quan et somniava.

La mel es desfà
caramelitzada
quan els nostres cossos
es barregen d’ànima i d’amor.

Sense adonar-nos de res
i vivint més que mai encara
quedem emmetzinats...
d’amor de mel.

Vés al poema sencer