Poemes de Marina Antúnez

Truc

Un truc a la porta
-Si us plau, em pot obrir?

Un truc al telèfon
- Si digues, sóc jo

Un truc a les cartes
- T’agrada ser mag?

Un truc a la finestra
- Tanca, fa fred

Un truc joglaresc
- Què llegeixes avui?


Cap truc, només el silenci.

Vés al poema sencer

Un any nou

Els torrons respiren damunt del prestatge, mig oberts.
La cuina s'ha embafat d'olor de neula, de bombó.
La ponsètia comença a perdre les fulles vermelles.

Damunt la taula agonitza un simbomba amb mig trencada.
Sonen les cançons que hem rescatat de partitures velles.
Els plats i els coberts de festa descansen en calaixos tancats.

Sembla que avui tot torna al seu lloc. Però no t’ho creguis.
Algú ho ha dit a la televisió, però des d’aquí encara falta el millor.
El que la neu il·lumina mentre caminem descalços
d’asfalt, de soroll, de feina.

Tornarem a anar plegats dalt d'una muntanya o en una taula ben parada.
Deixarem que els passos se’ns emportin lluny
I quan mirarem enrere, només un instant,
somniarem que ja som lliures.

Vés al poema sencer

Somriure

Arrencant de soca-rel la solitud
l'ànima dels llops comquereix l'oïda
prop de la nit, i de la lluna.

I juga l'alè calent
dibuixant un borrissol,
i entre galta i galta,
un somriure.

Vés al poema sencer

Les ombres allargades

Al capvespre, les ombres del desmai s'allargassen.

Mig amagats sota els seus dits de fulles, una conversa no es vol acabar.

L'aigua del riu es branqueja com banda sonora de les paraules.

Sense adonar-nos del temps, se’ns ha fet de nit.

Vés al poema sencer

Si un núvol plora

Quan la pluja s'esmuny
entre escletxes de llambordes i esborancs
és més endins.

L’aigua s’encasta contra els cabells i aigualeix idees,
i desitjos.

S hi apaga el foc i en surt la cendra. I aquesta cendra s'escola, al seu torn, dins el cap
i enterboleix la mirada.

I, de sobte, topem amb una i altra soca per tornar a caure,
sota la pluja.

Quan es fa de nit, els núvols s'emporten els núvols d’aigua.
Hi sobreviu la lluna, persistent.

Vés al poema sencer

Les ombres allargades

Al capvespre, les ombres del desmai s'allargassen.

Mig amagats sota els seus dits de fulles, una conversa no es vol acabar.

L'aigua del riu es branqueja com banda sonora de les paraules.

Sense adonar-nos del temps, se’ns ha fet de nit.
Vés al poema sencer

Setembre

Una fulla em cau al cap,
els núvols s'esquadren com un tauler d'escacs.
El vent fresqueja, al fons, una plaça.
La gent avança encoixinada als peus,
La tardor pica la porta, obre tu.
Vés al poema sencer

Estiu

Rodes, pedals de bici, peus, patins, xancletes, olor de suor, de pols, de sol.

Tramuntana, silenci, hortizons blaus, verds, grocs, violetes, ataronjats.

Cards, atzavares, ginestes, espígol, pins. I pinyons a terra. Mig oberts.

Alba, matí, migdia, tarda, vespre, nit. La llum camaleonitza les hores.

Mosques, mosquits, marietes, cigales, abelles, cuques de llum, dragons.

Dolç de síndria, salat d'anxova, amarg de bitter, àcid de caipiriña amb llima.

Imatges sense paraules, plenes de sentit, i efímeres.

 

Vés al poema sencer

Un mapa foradat

Les agulles de colors continuen clavades al mateix lloc del mapa que quan

vaig marxar l'última vegada, no recordo ben bé quan.

Innocentment, fan budú a tots aquells indrets que he visitat. Amb els seus

colors al cap decoren la geografia del planeta, insinuant fines xarxes amb

forats encara sense cosir.

Avui he clavat una agulla més. De color vermell, que fa estiu.

Vés al poema sencer

Nit de revetlla

Esquitxos de llum dins les mirades d’aigua,
Cels encesos de foc i amb estrelles instantànies,

Olor de sofre entre les voreres
Olor de sucre i fruita confitada
Olor d’escuma de cava

Mans suspeses enlaire
entre rialles
mentre la bengala,
a poc a poc, s’apaga.

Vés al poema sencer