Poemes de Marina Antúnez

Oda al poeta

Tal vegada, si llegís,
Aprendria a escriure.

Tal vegada, si escrivís,
T’escriuria.

Tal vegada, si això passés,
Tu m’escriuries.

Tal vegada, si tu m’escrivissis,
Jo et llegiria.

Tal vegada...
caldrà que aprengui a llegir
i a escriure.

Vés al poema sencer

Amor de mel

Tota ella rogenca
lliscant per la teva pell,
una gota fins al teu melic
jove, tendre, esborronat.

El degoteig d’una mel,
talment com si descobrís ara,
per primer cop,
la cova improvisada.

Lentament i serena,
el vaivé dels cossos,
i la teva pell
jove, turgent, esborronada.

Ella camina
fins al teu melic
i esdevé més dolça encara
que quan et somniava.

La mel es desfà
caramelitzada
quan els nostres cossos
es barregen d’ànima i d’amor.

Sense adonar-nos de res
i vivint més que mai encara
quedem emmetzinats...
d’amor de mel.

Vés al poema sencer