Poemes de Marta Pérez i Sierra

XXVII

No puc viure emmurriada per
matinades que em segaren. Sols
enyoro poemes blancs. Somriures
cecs d'aquells dies. Bressolo un nadó
amb taquicàrdia cada vegada que hi
penso. Encara més, un nen de tres
anys, amb els ulls ben oberts. Em
mira i em diu mama.

 
Vés al poema sencer

XXVI

Arribaves a l'alba. Trobador errat.
Llençols rebregats, un llac entre
muntanyes de neu. Tu suraves sobre
meu. Aquell tren d'alta muntanya
descarrila. Les mans tallades. El vers 
impotent.
Vés al poema sencer

Udol

La mort callada.
L'antic forn sec, mut.
Els estels closos en la nit emboçada.
Un llop.
Núvols muts i cels sords.
Cercava ànimes
que m'expliquessin
la boira fina entre la vida i la mort.
Vés al poema sencer

Tast

El primer tast de tu
obre pas a la joia,
de dalt a baix.
L'instint a l'arrel del sexe.
Esberlo un a un
granets de raïm,
amb les dents,
sobre el teu ventre tens.
 
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Marta Pérez i Sierra

  • Marta Pérez i Sierra

    Fadalida

Més articles