Poemes de Marta Pérez i Sierra

Udol

La mort callada.
L'antic forn sec, mut.
Els estels closos en la nit emboçada.
Un llop.
Núvols muts i cels sords.
Cercava ànimes
que m'expliquessin
la boira fina entre la vida i la mort.
Vés al poema sencer

Tast

El primer tast de tu
obre pas a la joia,
de dalt a baix.
L'instint a l'arrel del sexe.
Esberlo un a un
granets de raïm,
amb les dents,
sobre el teu ventre tens.
 
Vés al poema sencer

Arribaves

Arribaves a l'alba. Trobador errat.
Llençols rebregats, un llac entre
muntanyes de neu. Tu suraves sobre
meu. Aquell tren d'alta muntanya
descarrila. Les mans tallades. El vers
impotent.
Vés al poema sencer

El cabell rull

El cabell rull del menut trapella. Tot
ho gira i capgira perquè li vol saber
l'ànima a cada cosa. Tant si com no.
Els seus peuets perfectes que petoneges
quan el banyes. L'alegria del mugró
quan ell el prem. Els nens fent tabola
al parc. Soroll de sabates menudes.
Escalfor de mans inexpertes a raig.
Sense discriminació.

La joia segura d'abraçar-lo quan
manlleva el meu llit com a prt dels
seus somnis.
Vés al poema sencer

La tassa de cafè

La tassa de cafè de bon matí. Una
boca oberta al nou dia que respira.
La cullereta que pren un clop i et
desperta. La cigarreta que no faràs.
Aquell noi amb camisa i corbata que
has oblidat. La platja que sempre
ansies.
 
Vés al poema sencer

Garnatxa negra

                                   (1r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)

Els peus creuats també esperen.
La bossa sobre la falda.
En una carta, em tornes les claus.
Tots els mots han fugit.
La signatura. Il·legible. Dia a dia.
Guanyar una altra mena de tinta.
La plego i la desplego. L’ensobro.
Potser s’esmicolarà en els llavis del delit,
en la cintura de les vinyes.
Una copa de vi desafinat.
Impacient el fruit, amarg i dolç.
La brusa blanca oberta a la nit
d’una cala cenyida de pins.
La bossa sobre la falda.
Els peus creuats també esperen.
 
Vés al poema sencer

Syrah

   (1r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)

 
Un vi amb nom de poesia.
Amb tocs de canyella i nou.
Unes passes de final de juny.
La traïdoria −sense témer res−
esbatanada.
Pertany a la tristesa aquest vers
blau marí de tinta.
Dissortada. D’amoníac.
Un abisme.
 
Vés al poema sencer

Moscatell de gra petit

          (1r premi als Premis Poeemstiu La Vinyeta 2019)

El vi jove de la taula rònega
del bar entre cases pobres
del barri perifèric, del record
de la primera feina que vaig tenir:
mestre en una escola nacional.
 
Una barca que no és tempesta.
Que és sol i onades quietes.
Tu i el nostre amor.
Els fills i la canya de pescar.
Vent que bufa fluixet.
Sirena i balena.
La fondària del meu jo més trist.
 
 
 
 
Vés al poema sencer

Consagració

    (1r premi als Premis Poemestiu La Vinyeta 2019)


A l’esòfag construeixo el vers
després d’onze mil passes de poesia
pels gotims de música sorda.
Exhalo lluernes.
L’inici d’un salm.
Dins una copa de vi de l’Empordà
nedo crol en assonant. 
Cos cada versicle. 
Cos que es fa text. 
Els braços que esdevenen carràs. 
El pubis, reiteració. 
Maduren aviat els ceps. 
I la sang, suor de vi, l'eix o el llot. 
 
 
 
 
Vés al poema sencer

IV

Sagno les teves hores pintades
d'impossibles. I no hi ha res. Ni desig.
Ni espera. Ni turment. No hi ha res.
Unes sabates sense cordar abandonades.
Una verge de plàstic plena d'aigua
beneita. Pols al llom d'uns llibres vells.
Una font d'aigua mineral a la roca de
Burriac, que ja no goteja. Una nena amb
trenes envestida per una bicicleta. No hi ha.
Res. Ni un somni. Només tu.
Vés al poema sencer

Quin gest

Quin gest per tancar el cor com la
porta d'un armari vell? Com fingir
que és un poeta més de tants com
en llegeixo? Com? Si també ell és
porta d'armari vell, si també és pàgina.
Si també és neu. No ho sé fer. 
Camino per la meva ciutat - que
no és la seva-. Agafo metros, compro
al mercat, visito els pares, i degoto.
Aboco substantius que foren d'ell. I
verbs. Verbs en una flexió que desconec.
 
Vés al poema sencer

Les sabatilles cordades

Les sabatilles cordades. Ben cordades. Les cames obeeixen. Dirigeix el cos exactament allà on vol. Tensa la musculatura. Els peus trenats es desplacen. Els malucs tremolen. L'aire es trenca. Els braços es despleguen. Emprèn el vol. La música de les botes blanques taloneja. Els colzes amunt i el plaer al ventre. Endins, ben endins, els sentits. El so del cos. Semblar aire i ser geometria. 

Es descordava la camisa i m'engolia.
Vés al poema sencer