Cercador

Retallo siluetes

Retallo siluetes dins la nit.
Contorns difuminats.
Records d’absències.
Aviat serem estranys
navegant entre les ombres.

A recer de la foscor,
penombra dels somnis

Per camins de poesia

Per camins de poesia
passejo entre lletres.
Accentuant moments.
Posant punts suspensius a la vida.
On cada signe d’interrogació
esdevé una pregunta sense resposta
o que potser tan sols el cor coneix.
Cada exclamació 
es converteix en un record.
Poesia feta de comes i punts finals.
Per llegir-la una i altra vegada
en silenci, a poc a poc.

Continuo jugant amb les lletres
Atrapant la màgia amagada entre elles

Amb tu

Amb tu la nit es desperta,
de sobte la disbauxa cobra vida.
Les hores de letargia s’han acabat.
Onomatopeia de deessa egípcia
capaç de veure en l’obscuritat.
El teu caminar silenciós i elegant 
s’enfila amb delicadesa i gran agilitat.
Independent i tafanera, 
capaç d’ignorar i també reclamar
posant el cap davant del llibre,
o passejant per sobre el teclat.
Tot t’atrau la curiositat.
De sobte, et transformes
emets sorolls estranys 
en veure un ocell volar.
A voltes la teva hipnòtica mirada 
resta atrapada en el més enllà,
mentre jo em pregunto 
què estaràs pensant?

Camino

Camino pels carrers solitaris de la memòria,
intentant atrapar petjades esborrades.
El cafè de la nostàlgia convida els silencis
a dialogar amb les mirades.
Tan sols els records acompanyen
tertúlies en el cor atrapades.
Darrera els vidres la vida passa,
la tarda es torna grisa,
com la tristesa que m’embriaga.
Tanco els ulls i torno a caminar pels carrers de l’ànima.
Intento atrapar aquell aire
que em donava vida i ara em té oblidada.
La foscor de la nit engoleix les ombres
Pintant paisatges de foscúria.
Més no tinc por,
la claror de la lluna és l’única que m’acompanya