Poemes de Montse Cufí

El llaç

Convertida en reina de la nit

llueixo el teu vestit

enllaçat a l’alçada del pit,

cau suau l’aplom de l’oblit.

 

Presideix un to confús,

ensanglotat forma un nus

de tendres imatges,

enfilades en un gran fus.

 

L’Adéu és un llarg camí,

m’acompanya ornamentat

en la solapa que et vaig cosí

en el caprici del destí.

 

M’emporto il·lusions,

riures, sorpreses i cançons

per omplir el gran pou,

no puc veure el fons.

 

Confiada m’abandono

damunt gentils mans,

fins que m’anadono

del dolor de tants anys.

 

Clou una estació i una altra,

cau el llaç de l’estança

just sorto al carrer,

pas a pas camino descalça.

 

Apareix el dia al lloc de la nit,

en una gota d’aigua

toco l’Arc de Sant Martí

sentint lliure el pit.

Vés al poema sencer

El grial

Esbocinades les cloïsses de boira passatgera,
l'udol del temps ha fermat la mar,
refeta, de tan idòlatra desfeta,
fúria alliberada d'un pelegrí desterrat.

Penyora de pelfa incorrupte,
qui t'ha dat tal sentit transcendit?
M'empenyo a canviar or per sutge,
anar més enllà; crema del Fènix ardit.

Fitada consolidada en el Crist beneït,
d'un doll solar de llum
que vessa, immesurable,
el Grial del Nadal assolit.
 
Vés al poema sencer

De sol i sorra

Closca dura de sol i sorra,

freda mar que de tu n’es dada,

remor d’onades petites,

revolades, d’espumeta fosa.

Una darrera l’altra

en sou posades,

com un tren enfilades.

Aneu xocant,

clinc, clinc, clanc,

sobre l’allargat coll delicat.

Regal de la mar,

tresor desvetllat,

que ara ets guardat

en el joier de l’ànima.
Vés al poema sencer
Més poemes

Articles de Montse Cufí

  • Montse Cufí

    Suaus

Més articles