Poemes de Núria Garcia

Sonen els tambors

Sonen els tambors per carrers i places.
Com batecs punyents al cor...

Pom, pom, porom pom!

De nit, la dansa burla a la mort,
li ofereix l'altra cara, la seva, l'autèntica
despullada de carn, només ós.
És la dansa de les ombres
que cerca, entre llums blaves i torxes,
donar sentit a la vida, en el camí de la mort.

Pom, pom, porom pom!

Cinc esquelets dansen...

El petit porta el rellotge sense broques,
la mort, es presenta de sobte, 
sigil•losa, inesperada!

Un altre porta la bandera, 
eixa mort no té país, ni classe social, 
per tots és companya i destí,
una sola cara a la fí de cada història.

Hi ha el que porta la daga, que ens sega l'alè.

L'altre, la cendra, on un dia serem
pols d'aire en suspensiò a l'espera de ser: 
Ànima que opta al cel dels creients 
o cremar-se lentament en el clot de l'infern.

Jo preferiria un lloc més obert a passejar 
i menys etern.

Vés al poema sencer