Poemes de Quim Ponsa

9 N avi Lluís

Avui avi Lluis
sembla que els fantasmes tornen als seus cementiris,
sembla que  els gossos deixen de bordar,
i de sobte, podem agafar el son amb un somriure.
Avui, aquell somni teu, aquell somni ferm,
aquell que t’il·luminava la cara i t’empetitia els ulls
mentre somreies amb la teva cara coberta de pigues
sembla que treu tímidament el cap de sota els llençols.
Els fills, o nets dels qui et varen engarjolar,
ara vomiten bilis i paraules altives i desafiants,
mentre nosaltres els mirem serens amb un somriure.
Els hem pres els arguments avi, ara només insulten
deixant veure el rostre que han amagat durant anys,
aquell rostre de legalitat d’una democràcia
que es van fabricar a mida i en la que mai no han cregut.
Ara els surt el llop que diuen amagat sota la pell de xai.
Els hem guanyat avi, els hem guanyat...
Avui avi, aniré a votar, com tu haguessis fet,
i ho faré amb tot el que m’has deixat d’herència,
el somriure, la fermesa, l’amor al país, l’ateisme
i el somni d’un demà lliure i republicà.

Bona nit avi, acluca els ulls, ara toca descansar.
Vés al poema sencer

Keep calm

Avui he sortit a fer running
és una de les meves distraccions
de les poques, soc un single,
que sempre ha somniat a ser swinger...
Mentre corria, m’han passat un fly
que em recordava que avui
és el Black Friday, així que quan em dutxi
aniré de shopping, al wold trade center,
que és aprop d’allà on acostumen a fer
el Barcelona meeting point.
Hi aniré amb una amiga
que vaig conèixer el passat halloween,
i que em va demanar si per Christmas
podria fer de Santa Klauss
en la seva shop que te full time
al costat d’un blue space.
He pensat d’endur-me-la,
si tot va bé i soc prou ready,
de travel, amb un ryan air low cost,
a Scotland o Nederland o Dutch,
no crec que se’m resisteixi
i menys amb aquesta barba
que m’he deixat de hipster
que em fa un interesting look ,
i em posa davant de les girls, on fire.
Ui, ara us deixo by surprisse
que no tindre temps d’estar ok  on time
ja que quan acabi de fer-ho tot
he d’anar a penjar el banner
amb els friends , aquell que diu:

“Keep calm and speak catalan”
Vés al poema sencer

Com un nàufrag

Avui tornarà l’alba,
amb la seva sortida de sol i els galls afònics,
amb els seus kikirikis passats de moda
i totes les collonades que canten els poetes.
Esclatarà un dia més la tardor, amb els seus colors
l’ocre, el roig, el taronja, el magenta, el groc...
I els poetes en seguiran cantant les lloances,
i jo seguiré sota el balcó dels teus ulls
esperant aquella llàgrima salada per banyar-me,
seguiré sota el portal esperant el teu somriure
com qui espera aquella droga de disseny
que el faci volar tota la nit, o aquell red bull
que diu que dona ales i més ales....
Avui tornarà l’alba
i totes aquelles bestieses que diuen els poetes
i jo seguiré renegant de totes i cada una de les paraules
que ells escriuen, que jo escric, religiosament.
I seguiré esperant com un nàufrag
aquell tauló en forma de pestanyes dels teus ulls
per poder naufragar serenament entre els teus cabells rinxolats.
Vés al poema sencer

Una terra lliure

Damunt de l'herba
de cara al cel
somniava amb volar.
Tancava els ulls
i deixava els somnis
de manera lliure remuntar.
Damunt de l'herba virginal
consumia estones marcides,
sota el sol, a frec del vent
somniava una terra lliure
i presons obertes als quatre vents,
I somniava somnis d'adolescents,
on la sang bullia en cada arteria
on la terra renaixia efervescent.
I de tant somniar vaig oblidar viure,
somniant com sempre, una terra lliure.
Vés al poema sencer

Estimo aquell racó

Estimo aquell racó
on les hores passen plàcides,
i els dies plens de salabrors.
On la vista mai no es cansa,
on el mar, alegre dansa
i es confon amb l’horitzó.
Estimo el so d’aquella llengua,
que el mar porta i endolceix,
estimo el perfil de les muntanyes
que la fúria del mar esmorteeix.

Estimo el mar, el mar Cantàbric,
que em bressola com un nen.
Vés al poema sencer

Ha marxat l'hivern

Ha marxat l'hivern
amb les seves bromes i les pluges
i tu has quedat ballant
entre les alberes i el roures,
entre els verds i humits racons
amagats del sol.
Ha marxat l'hivern,
un hivern benigne, sense neus
ni pluges ni vents,
i tu ballant com sempre,
sortint a passejar
nua pels boscos, 
jugant entremaliada
amb la deliciosa primavera,
perquè saps? l'hivern, ha marxat...
Negua joan da ta...
Vés al poema sencer

Em rendeixo

No vull seguir lluitant
avui em rendeixo i entrego les armes.
Firmo un armistici sense condicions 
i deixo totes les meves pertinences al teu nom.
Demano només que no em prenguis el bolígraf
per a poder seguir escrivint-te coses boniques,
no et refiïs ja de la meva pobre memòria
la vaig perdre en una barricada qualsevol.
No vull lluitar més, m’entrego
soc el teu presoner, fes de mi, el que et plagui,
deixa’m però el meu bolígraf
per a prendre quatre notes quan m’engarjolis,
si m’esborres la memòria moriria com un peix
atrapat en una xarxa, o com un animal salvatge
donant tombs en un espai diminut d’un zoològic.
Demano que consti en la meva rendició
aquesta simple i petita concessió...
Vés al poema sencer

Un segon

Només un instant
es van creuar els nostres ulls
després d’una tarda curta i fugaç.
Tant sols un nano-segon
la teva llum va creuar el meu paral·lel,
el teu somriure va inundar el meu meridià,
les teves corbes van contornejar la meva àuria,
el teu esperit, va inundar la meva ànima.
Només aquest instant, aquest sospir
va valer per omplir de colors
un dia ple de grisos i marrons.
Vés al poema sencer

Serenament

Serenament aquesta nit
quan la lluna ha sortit del seu cau,
he deixat la cervesa ja poc fresca
sobre la tauleta de nit, plena de flors aromàtiques.
He apagat el cigar en el cendrer,
he escampat les darreres alenades de fum,
i m’he submergit als freds llençols.
La foscor m’ha abraçat com abraça un amant gelós,
fortament i amb avarícia no fingida.
Després, he deixat el cap en blanc
intentant buidar de sentiments la negra espera,
aquell segon sublim en que la son et mortifica
i et fa arribar als llimbs més anhelats.
Aquell instant tant dolç en que tot es torna volàtil,
en que la respiració es torna compassada i fràgil,
on de sobte entres, sense saber per quina porta màgica,
al fascinant mon dels somnis.
La nit m’ha abraçat, com abraça la mort a un cadàver
Vés al poema sencer

Contrabandista

De manera clandestina, la duia dins
com un contrabandista d’amor.
Passava totes les fronteres dels dies
somniant els seus llavis sobre d’ell.
Clandestinament esquivava cada instant
allunyat de les seves mans i el seu olor
com una partida imprescindible de desig.
Desitjant a cada instant, saber-ne alguna cosa d’ella.
Vés al poema sencer

Esmusejàvem la garlofa

Esmusejàvem la garlofa
mentre envidilava el dia.
El sol radiluquant sortia
per sobre l’ensumasera
i deslluvanava la marllofa.
Agafats desmunyàvem
les fellines i bratules,
i desgranxàvem entumissadament
les amutlleres de gratança.
Poc a poc, maltariàvem els lurs
i franquisàvem agranerament
cada foda de gurgulla.
Tot poludia de relada anera
entre camps de bralanderes,
i esgarxàvem  la fragola
que garbava la pulia
i allunitava cada brulla.
En acabat rutavíem la fradura
abraçats en gralonera
i oh! quelabràvem la muntruna.
Amb la lluna bajalosa
torinàem a barinejar l’oga
i acalabrant la nusa
ens abalabríem com jancuses
que bruquen agandoleres cruses.
Vés al poema sencer

La lluna era plena

La lluna era plena
aquella nit que em vas dir si.
Va ser tant gran la sorpresa i l'emoció
que vaig descobrir com de precoç pot ser una ejaculació.

La bruixa burleta, reia sobre l'escombreta.

II

La lluna era plena
aquella nit que em vas dir si.
El meu cos t'abraçava com mai ho havia fet,
l'amor va irrompre sobtadament i amb tendresa,
aquella nit dins teu, vaig redescobrir el sexe.

La bruixa viciosa,
usava el pal de l'escombra, de forma maliciosa.
Vés al poema sencer