Poemes de Salvador Espriu

Baralla de dos cecs captaires

Per negocis rivals 
de cantonada, 
estrategs de la nit 
ara combaten.

Un inútil fanal 
il·luminava 
aquell odi brutal 
de mans i plagues 
blanquinoses dels ulls 
sense mirada.

S’escometen tots dos, 
garrots enlaire: 
ferocitat atroç 
de brontosaures. 
Aguditzen sentits 
d’oïda i tacte, 
cautelosos, subtils, 
per situar-se 
en el terreny potser 
més favorable 
al resultat final 
de la topada.

No falla ni un sol cop 
l’endevinada 
de l’ombra contra l’ombra. 
S’esbotzaven 
els cranis afaitats 
—pedra picada— 
i fins el moll de l’os 
de l’espinada.

Després de llarga estona 
de baralla, 
un d’ells cau fent un crit 
als peus de l’altre 
i no es belluga més. 
Tot ple de nafres, 
el vencedor s’ajup 
orientant-se 
per la sang que s’escola 
del cadàver. 
La roba va palpant 
amb molta pausa, 
davalla vers l’infern 
de les butxaques 
i el buida del pecat 
de la xavalla. 
 

 

Vés al poema sencer

L'onze de setembre de 1714

Almenys ens han deixat
L’honor de caure sols.
En la desesperança,
Acceptem la foscor.

Demà retornarem
Al treball, a l’esforç.
Dreçats, hem de cavar
Als bancals de la por.

Aprofundim rars pous
Als orbs ulls de la mort.
Enllà d’aigües llotoses,
Terra bona, llavor.
Vés al poema sencer

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

 

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

 

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

 

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

 

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

 

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

 

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

 

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

 

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

 

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Vés al poema sencer

Cementiri de Sinera

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre.
Vés al poema sencer