Escapçarem l'any
Escapçarem l'anyper un raconet del sobre
sense fer esvoranc
a la carta en blanc
que tot ho diu, tot ho conta
sense escarafalls.
Arran de camí, de tornada,
L'escorça es fon amb el silenci.
Cap pregunta. Capvespre.
Una llum més alta, enrere.
S'albira un reng de verd
en segon terme.
Errant l'aire hi fa festa.
A les escoles,
exilis sistemàtics
ens tornen orfes.
La medicina,
absteniment del cos
instituint-se.
El consumisme
nova taxonomia
d’imprescindibles.
Indefectible,
udola de basarda
l’hom que es tem lliure.
I ca! Bastírem
Milers de murs de dèdals
on escatir-nos.
Traça, llombrígol,
Ancestral epicentre,
llegat furtiu.
Per tot desori,
el vertígen de l’home
pensant-se home.